Arxiu per maig 2008

Este és un poema que m’encanta i que reflexa el camí cap a acabar el projecte vaig finalitzar el dimecres.

ITACA

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.
Itaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

(Versió de Lluís Llach)

Com va dir un membre del tribunal, este poema reflexa un modo de vida, i també, com ens modula la vida. La veritat és que quan vaig començar la tesi tot pintava molt bé, tenia ganes i il·lusió. Però una vegada ja passa el temps just pel qual has de continuar obligatòriament el camí si vols arribar a algun lloc, en eixe precís moment, te dones compte de què és realment el que estàs fent. I, no és com pensaves, sino com és.
El camí ha segut llarg i dur, i cada moment que passa, trobe que m’ha servit per a més coses que per a fer la tesi. Evidentment n’hi han pasos que millor haver esquivat, la pròxima vegada no em passarà, esperem.
He aprés moltes coses, inclús relacionades amb la investigació, i d’una cosa n’estic segur, em quede amb la gent que he conegut i amb el que m’he ensenyat de la vida en general.
Ara, passe a la següent etapa de la vida profesional, amb il·lusió i ganes d’aprendre coses noves i, com no, de gaudir un poc més.
Passem pàgina. Tanquem una porta i obrim de noves.

Per fi!! El dia anà bé. La presentació m’han dit que la vaig fer bé i la defensa també.
Gràcies a tots! Sense vosaltres no ho hauira pogut fer!

Soc lliure!!


Queda un dia!! O menys!!
Demà seré lliure per fi! Què ganes tinc! Uff…
Espere que vaja tot bé i isca segons lo programat per la burocracia, encara que ella i jo no ens duguem bé. Jo l’odie, supose que ella a mi també, perquè m’ha donat més pel sac que jo què se!
A partir del dijous comença una vida amb una preocupació menys!
Després dinarot amb el tribunal, i, per a berenar, unes cervesetes amb els amics.
Boooooooooooooooooooo


Només queden hui i demà!
Uff, cada moment que passa tinc més ganes. El cap de setmana ha segut estudiós, o no, la veritat és que em podia haver cundit més, però és impossible.
Estic avorrit de dir una i altra vegada el mateix rotllo, però s’ha de fer.
Ara a estudiar i a comprar-me algun drapet per aparentar més seriós.
Demá, és el l’últim dia!


Queden cinc dies per a eixe moment.
Hui estic més nerviòs, ahir l’assaig em va eixir fatal i vaig tindre que pujar el volum de la veu perquè les persones que m’estaven escoltant no es dormiren. L’exposició és un rotllo, he de llevar molta introducció, està molt desequilibrat. El problema no és eixe, el que passa és que tinc pocs resultats. Jo he fet tot el que he pogut, eixe és el meu consol.
Hui a estudiar tot el matí i a les 2 tornar a assajar amb el jefe, hui m’eixirà millor.
Em trobe més animat, ja queda menys!
Uuuuuff!


Queden sis dies per al gran moment!

Hui tinc el primer assaig en un dels meus jefes. La veritat és que no m’ho se molt bé, però segur que em va bé per donar-li un toc a les diapos i al contingut.
Acabe de fer-ho per primera vegada tot sencer tot d’una i m’he agotat. No estic acostumat a parlar en un volum alt i m’ha costat prou. Supose que milloraré amb el temps. Ara, a dinar i a fer-ho una altra vegada, i esta vesprada ja vorem com ix.
Per cert, com plou, ja era hora!

Em queda una setmana per al gran dia… tinc unes ganes! D’ací 7 dies seré lluire d’esta pedra tan pesada.
Què ganes tinc! Uff!
No se com estaré quan passe, però segurament em sentiré molt alliberat i content.
Necessite eixa sensació per mi i pels que m’envolten. Gràcies a tots per aguantar-me, només ens queda una setmana! I parle de nosaltres perquè sense tots vosaltres no ho hauria pogut fer mai.
Comença el compter enrere.
Yuuuuuujuuuuuuuuuuuuuu!

En el segon post d’este recent inaugurat blog vaig a compartir amb vosaltres un dels projectes que tinc en ment. Este projecte és comparteviaje. La seua finalitat és facilitar la comunicació entre les persones que volen compartir viatges de tot tipus. Té diversos apartats: compartir cotxe, compartir viatges i compartir experiències. En el primer apartat, com el seu nom indica, la gent pot anunciar els seus viatges en els que vulga compartir les despeses de gasolina, ja siguen en viatges regulars com en viatges puntuals. I el que és més interessant, conèixer gent nova. En el segon, encara que és més improbable, es poden anunciar les persones que viatgen soles i busquen gent per anar amb ells.
I per últim, he inaugurat un foro perquè la gent puga compartir les seues experiències dels viatges que han fet. En este apartat he inclòs un foro de senderisme, que és una de les meues aficions.

L’opció de compartir cotxe em pareix una molt bona idea. Este tipus de transport permet a les persones que fan el mateix trajecte diàriament, o a aquelles que vulguen fer un viatge el més barat possible, estalviar-se diners. I com està últimament el petroli, pareix que va a ser una obligació. Cada dia la gasolina i el gasoil estan més cars i aquells que agafen el cotxe sovint ho noten en les seus butxaques… uff! només de pensar-ho… Afegit a açò, com en tots els temes, i que està ara tan en boca dels polítics, entra el canvi climàtic amb tota la seua força. Si tots compartírem cotxe, disminuiriem les emissions en gran mesura. Potser siga veritat, però este és una altre tema que tal volta parle en un altre post. El que és innegable és que contaminaríem menys i, sobretot, estalviem pasta.

La veritat és que no l’he obert per amor a l’art. M’he plantejat este porjecte a llarg termini i espere que funcione i algun dia em facilite un poc la vida. El meu amic especialista diu que és molt difícil amb tant poc mercat, però jo li conteste que ja vorem. Ja us contaré com va. Per ara, ja he pagat la compra d’enguany dels dominis i ja parlarem d’ací un any.

Bé, esteu convidats a visitar el portal i si tingueu alguna crítica, per favor, feu-me-la saber.

Hui comença el meu blog.

Primer m’agradaria explicar el nom. L’he triat perquè esta és una finestra personal cap a este món cresquent que és Internet. I com veig que, en general, res té trellat i no és que jo siga apocalíptic, és que veig coses que no m’agraden gens… potser puga intentar augmentar el trellat del món amb este blog.
Per què molt de trellat? Perquè fa falta per fer les coses bé i espere fer-ho així.

De què va? Supose que amb el temps aniré triant temes més importants i menys, però per començar, faré una barreja de tot un poc, desde comentar notícies a posar links de programes interessants, comentar rutes de senderisme, comentar altres blogs, el que se m’antoixe, vaja!
Espere ser constant en els posts i que ho siguen també les vostres visites i comentaris.
Comencem!

I com diuen al meu poble per a despedir-se… booooooooo!

Blog sobre temes diversos i opinions sobre la vida en general, escrit des de l'Horta Sud i amb el cor en la ribera del Xúquer.
  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter