Arxiu per octubre 2008

Este és un d’eixos videos que t’arriben i no pots deixar de compartir-los. És una representació en 3D del quadre ‘Guernica‘ del geni artista, Pablo Picasso. L’autora és l’artista Lena Gieseke i la música del video és Nana de Manuel de Falla. Com sabeu este quadre el va pintar Picasso quan estava a París i va sentir la notícia que els avions nazis estaven tirant bombes sobre el poble basc de Guernica. Mirant detingudament este quadre, pots intuir la por i la desesperació que s’ha de patir en un bombardeig, i en totes les horribles guerres que n’hi han en el món. És un crit per la pau.

A mi personalment sempre m’ha agradat. Em recorda les nits que dormia en ca la meua iaia quan era xicotet. Ma tia el tenia en la tauleta de nit i m’encantava mirar-lo i tornar-lo a mirar, tots els detalls, les cares, els braços, els animals, la pereta, …tot! Ara, que m’he fet més major, vaig a penjar-lo en el saló per veure’l tots els dies. Però abans, hem d’acoplar les 3000 peces en el que està dividit. Tardarem temps, però valdrà la pena.

Si el voleu veure en alta resolució, clickeu baix, anireu directament al video original, val la pena:
A 3D Exploration of Picasso’s Guernica.

Pd: Gràcies Robin.

Este poema i cançò sempre vindrè amb mi on vaja. A vegades és l’única cosa que em dona ànims i em fa saber que tot pot millorar i per què la vida és tan puta. No estic mal, simplement que m’agrada recordar-la de tant en tant, i més quan no estic mal.

ITACA

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.
Itaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

(Versió de Lluís Llach)

En estos temps de crisi, que més que còrrer pareix que tots sigam crancs, pareix que l’única alternativa a la producció dels païssos explotats i emergents, on la mà d’obra és molt barata, és la innovació. La innovació, com l’educació, costa diners. [M'agradaria recordar en este punt que la Generalitat li deu molts diners a les universitats, però este és un altre tema.] La producció innovadora ha de ser la clau fonamental del nostre desenvolupament económic, tant de l’Estat com del país. Sobretot, per poder ser competitius i no quedar-nos darrere. Ara és el moment d’especialitzar-se i crèixer tecnològicament, no perquè siga el moment, sino perquè farem tard si no aprofitem el moment. Per altra banda, la base de la innovació tecnològica ha segut la investigació aplicada. I, com no, la base de la investigació aplicada i industrial ha segut la invesigació bàsica. La investigació bàsica és fonamentalment suportada pels diners públics. Si continuem tot este fil lògic, la inversió en investigació bàsica és fonamental per poder desenvolupar i innovar tecnologia.

Tot este rotllo és per dir-vos que hui estic realment enfadat. Fa dues setmanes va eixir la resolució d’unes ajudes amb el nom de Gerónimo Forteza (jo sempre havia pensat que era amg ‘j’). Segons el director general de Política Científica, Jesús Marí, tenen la funció de (notícia):
– promoure la contractació de personal investigador.
– permet millorar la qualificació del personal investigador.
– incrementar el personal en investigació.
– augmentar el temps de dedicació dels investigadors al seu treball.
– entre d’altres…
I, sobretot, li agrada dir que “la Generalitat té l’objectiu primordial de formentar la investigació d’excel·lència”. Fins ací, tot perfecte.

Ara mirem les xifres de la resolució:
Pressupost: 311.550€.
Places: 67 places o persones (no ho oblidem).

En un principi, anaven a ser 700.000€ per a 100 persones (7000€/persona) (notícia).
Finalment, lamentablement i incomprensiblement s’han baixat els diners destinats a estes ajudes a menys de la meitat. Però, fem el càlcul del pressupost destinat a cada contracte: 4650 €/persona. En este sou hem de tindre en compte que s’han de pagar l’IRPF, la quota patronal, la Seguretat Social i a la persona. Són contractes de llicenciat a jornada completa. En definitiva, que amb estos diners es poden contractar a 67 persones durant dos mesos. Dos mesos!!! És vergonyós. Tot el que haja treballat alguna vegada sap que en dos mesos no dona temps a res, i més si s’ha de desenvolupar un treball mitjanament qualificat. Per tant, jo em pregunte quina és la finalitat d’estos contractes. El que segur que no donen és estabilitat, ni seguretat, al personal investigador.

De fet, si visites les pàgines dels centres on han segut concedits estos contractes, pots veure que, efectivament, la convocatòria és recentment tancada. A més, t’avisen que la durada és fins desembre d’enguany. Algú haurà sobreviscut un parell de mesos més però, solucionar, haurà solucionat poc.

Amb tots estos càlculs fets, el director Jesús Marí podria afirmar millor que les finalitats d’estos contractes són:
– promoure eventualment la contractació de personal investigador.
– permet millorar un poc la qualificació del personal investigador.
– incrementar eventualment el personal en investigació.
– augmentar eventualment el temps de dedicació dels investigadors al seu treball.
– i moltes altres coses eventuals.

Senyors polítics, s’els ompli molt la boca quan parlen de xifres amb molts zeros i afirmen que promocionen estes coses i aquelles altres. Però, per favor, recorden que sabem sumar, restar, multiplicar i, inclús, dividir. I sobretot, han de saber que: No som imbècils! Ja està bé de vendre imatge i no construir res de profit.

Navegant este matí per la nova pàgina de la televisió pública estatal (rtve), més concretament, pels seus blogs, que són dignes de veure, ja que és possiblement la comunitat de blogs amb més qualitat de la blogosfera, també és cert que són professionals. Bé, al que anava… visitant la nova web he trobat un apartat amb eixa ferramenta tan útil i clàssica de la televisió que és el teletext.

Relatiu a esta part de la televisió sempre m’he fet diverses preguntes com quànta gent n’hi haurà treballant, cada quan s’actualitza, si s’actualitza durant les 24 h, entre d’altres coses.

El que tinc clar és que és molt útil. Jo sempre mire els resultats de la lliga en temps real. Moltes vegades poses la ràdio per saber com va el València, però tarden fins 5 minuts en dir-ho i has d’estar esperant impacient. Però, vas al teletext i està actualitzat al moment i, damunt, si acaben de marcar, està parpadejant. Què bé, quina alegris dóna saciar eixes ànsies incontrolades i irracionals tan ràpidament. També el gastava per saber alguna notícia d’actualitat o esports que no he pogut seguir en directe. Des de fa temps, amb l’Internet a casa, vaig directe a buscar les notícies en els diaris digitals. Abans també el gastava per veure què feien en la tele, però ara amb el TDT açò s’ha acabat. Però els resultats de la Lliga els continue mirant al teletext. És automàtic: tecla TXT i pàgina 202. I per veure la classifiació, botó roig.

Però ara, amb esta troballa tan inesperada, no em renegarà ningú quan lleve la tele per consultar el TXT. Podré navegar pel Teletext com a mi m’agrada. tu el gastes? Per què?

Si voleu probar-lo, només heu de fer click en la imatge.

teletext

Llegint tots els posts que el bloguers de tot el món han escrit pel dia de la pobresa, m’ha vingut al cap una cançò que té deu anys. És la cançò Do The Evolution de Pearl Jam, del disc Yield. És una cançò que parla de l’home i la seua evolució. Quan vaig veure el video per primera vegada recorde que em vaig quedar al·lucinat. El vaig veure al menys unes 10 vegades, fixant-me en tots els detalls i les situacions. A més a més, la veu és desgarradora.

Ací teniu el video:

Lamentablement, deu anys després, el video té la mateixa vigència que abans. Res ha canviat i quasi tot continua igual. I dic quasi tot perquè n’hi han coses que estan pitjor. No vull ser tremendista, però hem de fer alguna cosa perquè açò millore. El què? Mil coses se m’ocorreixen. Cóm? Eixa és la clau. Continuarem pensant.

Hui pareix que s’ha aprovat una llei amb la qual els policies ens podran llevar dos punts, del carnet de conduïr, per aparcar malament . Però no per aparcar en qualsevol lloc, no. És per aparcar en els llocs reservats als minusvàlids. Ja sabeu, exies persones que tenen més difícil avançar per la ciutat perquè la gent no respecta les rampes. O perquè els ajuntaments passen de l’adaptació perquè son un percentatge baix de la població.

Personalment em pareix bé. Pareix ser que si no ens peguen canya, no fem cas, o al menys a alguns. Açò ho dic perquè tots hem vist persones que aparquen en estos llocs, sobretot perquè estan molt prop de la porta, cèntrics i sempre estan lliures. La veritat és que moltes vegades m’he cagat quan he vist una plaça de minusvàlids lliure. Sobretot en eixes zones que portes més de mitja hora intentant aparcar i tens la sensació de voler fer xicotet el cotxe per poder ficar-te’l en la butxaca. I, de sobte, veus eixe lloc tan gran! uff! Costa deixar-lo lliure, però passe avant. El que si em dóna ràbia és quan arriba l’espabilat que aparca i au! (sense ser minusvàlids, clar) Seràs…! Bé, doncs a partir d’ara, això s’ha acabat, toca restar punts. Veuràs com ara em riuré jo quan els espabilats vegen les multes i els dos puntets que han volat sense donar-se compte.

Els que segur que s’alegren seran els vertaders perjudicats per la insolidaritat, perquè tindran la vida un poc menys difícil. Enhorabona per a ells!

En estos temps que pareix que una de les poques eixides que li queden a la nostra economia és la investigació, el desenvolupament i la innovació, les autoritats polítiques i científiques donen suport a la divulgació científica.
En este àmbit divulgatiu, vull donar-vos a conéixer l’associació de la que forme part i està començant a treballar fortament.
El grup es diu Piratas de la ciencia.

En els últims mesos, un dels membres, Guille, ha estat molt liat en l’organització del curs acceptat en la UIMP. Des d’ací, done les gràcies a tots els pirates i sobretot al company!
El curs es diu:
Nanoconexiones en la frontera de lo invisible: relaciones entre la Ciencia, el Arte y la Sociedad a través de la Nanotecnología.
Si us agrada la temàtica, ja sabeu, matriculeu-vos. I si conegueu algú que li puga interessar, per favor, fer-li-ho arribar.
Moltes Gràcies.

Ja ho he conseguit, ja tinc el format com volia. Em quede amb el Cutline de 3 columnes i amb el format que jo volia. A partir d’ara a escriure i ja està.

Espere les vostres visites.

Boooo

Ací estic més liat que res en la personalització del blog. M’agradava molt l’altre tema, el Cutline, però em quede amb este Black and Green. És difícil trobar un theme WordPress que t’agrade, però este l’he vist apanyat i té el que volia. També l’he tingut que traduïr, però així ja ne tinc dos. Si voleu descarregar-se’l, podeu fer click ací.
Espere prompte poder començar a escriure normalment.

Ja tenia ganes de dirigir tot el cotarro del meu blog. Vinc de Blogger i estava fart de la seua rigidesa. El blog d’abans era http://enmoltdetrellat.blogspot.com. Ara, he canviat de nom i em diuen Trellat.

Com vegeum, he canviat de gestor de continguts i m’ha passat a WordPress, també tenia ganes ja que és molt més fàcil de manipular.

Amb este blog també he avançat un poc en les pràctiques de programador que faig a diari. Més bé, diria que intente fer alguna cosa interessant i entretindre’m. Bé, doncs el pas ha segut que he traduït jo soletes el tema. Si algú vol descarregar-se’l, pot fer click ací i és tot per ell o ella. Tal volta m’anime a traduïr algun més. Aquells que se’l descarreguen podran veure que he utilitzat les formes valencianes.

En esta nova etapa del blog intentaré escriure un poc més i diversificar un poc els temes.

Bo, espere que us agrade.

Blog sobre temes diversos i opinions sobre la vida en general, escrit des de l'Horta Sud i amb el cor en la ribera del Xúquer.
  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter