Arxiu per desembre 2008

Arriben les vacances de Nadal, el millor d’estes festes… No m’agraden especialment, ja vaig passar el rebot d’odi cap al nadal que tenia fa uns quants anys. Este odi no era per res catòlic, sino per la pèrdua en poc de temps de tot el que significava per mi estes festes.

Pinet de casa nostra

Pinet de casa nostra

El que no puc aguantar és el consumisme, l’obligació de fer regals, amb la pèrdua de temps i neurones que comporten. Gràcies per acompanyar-me ahir Ana, no podria haver aguantat sols tant de temps entre tota eixa gent comprant sense parar.

Ara, que ja estic un poc més crescudet, és una època on puc veure els meus familiars que està més lluny, entre ells, la meua iaia, i intente sempre fer algún viatge. També és l’època de retrobament amb alguns amics que estan lluny, i veure a aquells que, encara que estan més prop, no veus sovint.

Sense dubte, el millor de les vacances de nadal és fer un viatge. Enguany toca! Què bé! Marxem a Madeira, a caminar per la muntanya i guadir dels paisatges. Passarem allà el cap d’any, diuen que és espectacular i molt conegut. Anem a un hotelet a Funchal, la capital, que serà la nostra centraleta i anirem des d’allà a caminar per tota l’illa. Acabarem i començarem l’any de la millor forma possible, viatjant.

Bones festes/vacances i feliç any 2009!

Hui m’ha cridat el soci i m’ha dit que finalment ha conseguit el bancal. Ja era hora! Evidentment, no ho dic per ell. Quan m’ho ha dit, he pensat que la senyora alcaldesa s’havia portat bé amb nosaltres, però, lamentablement, no ha sigut així. El bancal no ens l’ha deixat l’ajuntament, sino un bon veí que és capaç de compartir el seu tros amb nosaltres. Encara hui no se qui és, sempre he sigut fatal per als malnoms, ni de quin partit polític és (si això importa), només se que és un veí que ha sigut més bo amb nosaltres del que ha sigut el propi ajuntament.

M’explique un poc millor. Com tothom sap, al costat dels rius no es pot construïr res perquè és zona inundable. En el seu dia, l’ajuntament va decidir cedir un poc de terra que hi ha vora riu i de fàcil accés, perquè els veins del poble que ho demanen, cultiven el que vulguen. L’estiu passat vam decidir que estaria bé tindre un tros per a nosaltres, per completar una activitat de l’Aldufa i, fonamentalment, perquè el meu soci m’ensenye un poc com es treballa la terra. Moltes vegades ha parlat el meu amic amb l’alcaldesa o gent de l’ajuntament sense traure ni profit ni resposta afirmativa. I, finalment, hem conseguit un trosiu de terrra, però compartida. Només puc dir des d’ací: Gràcies bon home!

Ja fa temps que vull tindre el meu bancalet, però no em veig capaç de començar si no m’ajuda ningú i, sobretot, si no m’ensenyen a treballar la terra. I hui, per fi, m’ha cridat per dir-me que ja el tenim. Que em prepare per a la faena que ens queda: llevar pedres, passar el retrovato (m’encanta esta expressió) i, en general, arreglar-ho un poc per a començar a cultiver les nostres pròpies verdures. Estic content, després de nadal ja podem començar a treballar en ell, a preparar la unitat didàctica i a fer la sospedrada. Tinc forces i, sobretot, tinc il·lusió de treballar (no em reconec). Ja us aniré contant.

Davant d’este video on perilla la integritat física del lamentable Bush, només puc dir una cosa:
Quina llàstima!

Sóc un animal polític. No he pogut ni volgut evitar-ho mai, m’ha agradat la política de sempre i crec que sempre m’agradarà. Últimament, el meus raonaments i constatacions de la realitat em dirigeixen a pensar que tots els polítics son uns incompetents, que no arriba dalt el més vàlid, sino el més llepó i trepador.

Dins de l’actualitat, esta setmana he fet un concurs estatal de declaracions polítiques. De totes les que he llegit, estes han sigut les tres millors:

Tercer premi: Joan Tardà (Diputat del Congrés – ERC).
Aportació a la cultura popular: “Visca la República! Mort al Borbó!”.
Persones afectades: el rei, descendència i ascendència (posem-ne mil).
Motius: Que és republicà, ho sap tothom. Que no li agrada el rei, també. Que no vol matar-lo, per suposat. Que vols matar-lo políticament parlant, més encara. Però que ho digues en un mitin, per favor, és que estàs fava perdut! Xè, això no se diu així, pel teu bé, no te dónes compte que pot anar a per tu la Constitució?

Segon premi: Pedro Castro (alcalde de Getafe – PSOE). President de la FEMP.
Aportació a la cultura popular: “¿Y por qué hay tanto tonto de los cojones que todavía vota a la derecha?”.
Persones afectades: 11 milions (aproximadament).
Motius del premi: Esta frase és antidemocràtica completament. Ridiculitza a la gent que no pensa com ell, quasi 11 milions. És molta gent. Això és fer-se enemics, xicon! Este, des que el Getafe quasi guanya la copa, es pensa que pot dir el que vulga. Perdona, però has de ser més espabilat, que pareix mentida. Esta frase té un mèrit i és que el PP ha botat de seguida. És que ja no són de centre?

Primer premi: Manuel Fraga (President i fundador del PP o AP, ex-ministre de Franco, etc…).
Aportació a la cultura popular: “Habría que ponderar colgándolos de algún sitio” (sobre els nacionalistes).
Persones afectades: més de 1.800.000 amb representació parlamentària (font).
Motius del premi: Fa falta que els enumere, mäemeua! Osti tu! Este home no insulta als que no pensen com ell, sino que els penjaria d’algun puesto. He pensat moltes formes de penjar a algú de forma figurativa o real, i cap és bona. Realment, este home no insulta a ningú, només els dessitja fer-los mal. I quan ho diu, es queda més ample que el món, què cara més dura.

De les tres declaracions, les de Fraga són les més greus. He “premiat” el significat de les declaracions pel nombre de gent que afecten i la seua gravetat. He posat la segona la de l’alcalde de Getafe perquè no dessitja la mort de ningú, públicament, però insulta a 11 milions de persones. El tercer premi és per al diputat perquè dessitja la mort a algú, però a poca gent, en comparació al primer premi. Però, les de l’ex-ministre són massa, insulta la democràcia i dessitja la mort a quasi dos milions de persones. Res!

Personalment, agraïria als polítics que no ens tractaren com si forem tontos, penjats o Borbons. Per favor, feu política i deixeu-vos de mamonäes, insults i dessitjos de mort.

M’entere gràcies a wordpresscat, com sempre, que ha eixit la nova vesió del WordPress, ja van per la 2.7. A qui no gaste este gestor de continguts, li’l recomane. He provat diversos gestors i em quede amb este, per les seues opcions, pel nombre de programadors que treballen en ell i per la seua fàcil modificació. De fet, WordPress pot ser més que una ferramenta de construcció de blogs. Crec que totes aquelles pàgines que tinguen que ser actualitzades i que les actualitzacions estiguen ordenades cronològicament, poden utilitzar este script fàcilment. Només has de modificar l’aspecte, ja siga amb els temes WordPress o variant el codi, les imatges o els detalls que vulgues i ja tens la pàgina construïda. És una de les avantatges dels programes lliures, pots modificar el codi com vulgues i sense problemes. Quan tinga un poc més de temps m’agradaria anar traduïnt més temes perquè el nombre augmente, que les veus i les dessitges quan busques temes en valencià/català.

El que si he notat és que la majoria del blogs que seguisc en català/valencià utilitzen Blogger, m’és molt curiós. Serà casualitat de tindre un compte en Gmail. I també perquè serà perquè és fàcil fer el que vols, encara que estàs prou limitat front a WordPress. Jo també vaig començar en Blogger, però em vaig cansar ràpid, volia més llibertat. Això va amb les necessitats de la persona i el caràcter.

Si vols provar la nova versió, pots descarregar-te la versió en català ací.

Black & Green en valencià/català:

Black and Green en valencià català

Black and Green en valencià català

És un tema de 3 columnes molt original i el que més m’ha agradat, per això el gastava. L’autor és Ilogak.

Descàrrega

Cutline 3 en valencià/català:

Cutline en catatà/valencià

Cutline en catatà/valencià

És un tema molt net de 3 columnes. L’autor és Chris Pearson.

Descàrrega | Demo

Els que visquen o vivien en València saben què bonica és la seua ciutat. Té un riu preciós, sense aigua, però riu, o això diu la Geografia clàssica (esperem que el riu no torne mai al seu caval). Per mi, sense burles, el riu és d’allò més bonic de València. Té també un dels cascos antics més grans d’Europa, envellit, però bonic. Per altra banda, està al costat de la mar, no em direu que no és un gust anar en tramvia a nadar a la platja, en aigües brutes però podeu nadar. És que s’heu de queixar de tot! I el barri que està al costat de la mar, què em dieu? Què bonic és el Cabanyal, quanta història! Pots anar en bicicleta perquè és plana i tens el riu per còrrer i anar sense que t’atropellen. És una ciutat amb molta llum. També té una Albufera preciosa, tot un parc natural, només a uns pocs kilòmetres del centre de la ciutat. En definitiva, que València és rebonica!

I, prop d’ací, ha d’haver una altra ciutat increïble però certa (si clickeu podeu veure la pàgina original de l’ajuntament). En esta ciutat els lleons van solts pel carrer, els cotxes van a més de 300 km/h i molts carrers donen a la mar. Fotrer! Si pareix València.
Ací teniu el video (he buscat la versió en valencià, però com no, no està, vergonyós!):

Però si és València! osti tu! Què diferent pareix en el video. Jo pensava que esta ciutat estava en un país on són tots molt rics, on el gobern no està endeutat fins l’eternitat, que tenen totes les necessitats primàries cobertes, que els preus estan a l’abast de tothom, que la cultura brolla pels carrers, que els lleons es nuguen amb botifarres, que la Sanitat funciona a la perfecció i no fas cúa ni per anar al metge de capçalera, que el metro passa cada minut en compte de cada 8 minuts (com a prompter), que els jutgats no estan col·lapsats, que els xiquets saben tres llengües (són trilingües!), no sé, que era un altre país. Però veig que no. Que és València, que si, que està molt bonica, però per dins, està com sempre, pobra de contingut.

Per favor, un poc de trellat i deixeu-nos de prendre per bobos!

Blog sobre temes diversos i opinions sobre la vida en general, escrit des de l'Horta Sud i amb el cor en la ribera del Xúquer.
  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter