Arxiu per febrer 2009

Com podeu veure, he canviat el tema del blog. Este m’agrada mes per ara, canvie d’opinió cada cert temps. Al menys em serveix per anar traduint temes de WordPress i aportar un poc a la red. Crec que pot ser la meua aportació a la normalització del valencià en la red. Prompte estarà disponible per a la lliure descàrrega. Em falten uns detallets i un poc més de temps, com sempre.

Ací us deixe en cançò que m’encanta. És del cantant senegalès Ismaël Lô. El tema és Tajabone, del disc Jammu Afrika. Si us sona és perquè l’utilitzà Almodovar per a la pel·lícula “Todo sobre mi madre“. Que la gaudiu.

Hui comence una sèrie de fotos de casos curiosos en els que podem veure com el reciclatge no només és separar paper, plàstic, vidre i orgànica.

Sempre m’han fet gràcia les banyeres en mig de la muntanya. Sempre em pregunte el mateix. Quins joguets triaran les vedelles per banyar-se? D’on les trauen? Tindran eixos adhesius tan lletjos perquè no t’esbares? Per cert, què importants són els tapons!

Ja comentava l’altre dia que no sabia què fer amb el Facebook. Hui en la red està escampant-se (1, 2, 3, etc.) com la pólvora que esta red social, que en poc de temps serà la més utilitzada en tots els països, ha canviat els seus termes d’ús. A partir d’ara, les fotos que penges seran sempre per ells, independentment si esborres els teus comptes. Açò ja no m’agrada gens. No es vulneren drets fonamentals? O tal volta no existeix una llei que ens defense? I el que és més important, quanta gent s’enterarà d’este canvi de política? Esperem que el màxim. Jo crec que el dia menys esperat, quan em canse, com m’ha passat amb el Vista, tancaré el meu compte i adéu. El que és segur és que no pense penjar una foto més i vaig a controlar més de prop les que ja estiguen penjades on isca jo.

L’altre dia ja vaig dir que havia pres la decisió de canviar al software lliure. Estava fart del Windows Vista i els programes de pagament. Quan treballes tot el dia davant de la màquina i la connexió falla perquè vol el sistema operatiu, fot molt. Perds més temps del que vols i això al final cansa, i molt. Gràcies a tomaquina i a Eloi i als seus consells, em vaig decidir a provar l’Ubuntu 8.10. Ho vaig fer com ho expliquen en el fòrum d’Ubuntu, tant la instal·lació,com la partició. També em vaig guiar per la guia de tomaquina. Estava tot clar, excepte el puto ‘noapic’. Però, al final, ho vaig conseguir. Oeeeeee!

En acabar, encara em quedava una sorpresa. En principi, la meua idea no era eliminar el Vista. Resulta que ací un aficionat d’informàtic, que aprèn un pas després d’haver pegat 3 cap a darrere i que és molt ignorant en estes coses, no sabia que, com no podia ser d’una altra forma, el Vista és especial per a les particions. Així que no podia accedir a ell desde cap lloc. Em vaig cansar de buscar-lo i, a la fi, el vaig eliminar del mapa. Quin gust. No em sap mal ni tinc por. Crec que viuré millor sense ell, de segur.

Així que ara estic en el punt ensenyar-me coses noves i perdre un poc més de temps que abans. Però, això si, com un xiquet amb un joguet nou. Ara, la següent etapa, saber com s’instal·len els programes que et descarregues de la red.

Fa un temps em vaig obrir un Facebook. Ho vaig fer amb curiositat per conèixer de primera mà què era. Pensava que seria una cosa divertida, i sense dilemes morals. Xè, em va fer gràcia.

Quan entres, veus que molta gent arriba fins als 100 amics. Mai m’he posat a comptar els amics que tinc, però de segur que no arribe a eixa xifra. Al principi, només vaig enviar invitacions d’amistats a persones que envies correus electrònics amb la meua adreça personal. Al ser la més utilitzada, estes persones eren les més pròximes o que més aprecies. Era una gràcia poder veure les fotos dels teus amics i més coneguts. Jo també vaig compartir algunes fotos, per què no?

Però, un bon dia, comencen a arribar invitacions de gent que no veus fa anys, inclús que no et cauen bé. Jo no sabia què fer. Les accepte? No les accepte? La primera vaig decidir que no, que anava a ser ferm en eixes coses, que no anava a ser hipòcrita. Ara, tinc en quatre que no se què fer. És un problema, no em cauen mal, però fa tant de temps que no els veig que seguramente no sabran on visc, què faig o, ni tan sols, si estic viu o es un fake d’eixos. Este és el primer dilema que s’em va plantejar. Encara estan esperant la resposta.

Un altre bon dia, em conviden amics dels meus amics, què faig ara? Accepte a estos? I per què no als altres? Quin lio… encara estan esperant també.

En general, m’agrada la web 2.0. És un avanç molt interessant, però tot es comparteix molt més. És molt fàcil trobar fotos de qualsevol, és molt fàcil conèixer amb qui va i el que fa. Evidentment, tu controles les teus fotos. Però, i les dels altres? Eixes no. Crec que en eixe punt és on pots predre privacitat i és el que no m’agrada. El que més em sorpren és que n’hi ha gent que l’utilitza per a tot, inclús per a quedar amb la nòvia.

Potser, si juntem el Facebook amb el Google Latitude, la profecia del Gran Germà de George Orwell en 1984 o la de l’Aldous Huxley en Un móm feliç, no siguen res.

Gràcies a Ciberprensa per la foto.

Navegant, m’he trobat estos videos sobre la guerra en Gaza realitzats pel periodista Jon Sistiaga, eixe bon periodista que va ser segrestat en 1999 i que ens intenta informar sempre des dels conflictes.

En esta recopilació de videos amb el nom “Allò que Israel no volia que vegérem”, podem comprovar que Israel no ha destruït Hammas. El que ha fet és destruïr les infraestructures de Gaza, matar a moltes persones innocents i ferir a xiquets. En definitiva, només ha donat de menjar al monstruós odi contra Israel que tenen els palestins. Israel ha abusat del seu poder armamentístic i polític durant tota la guerra. Lamentablement, com en tots els conflictes, no totes les vides valen igual. Només unes dates, han mort 13 israelians (3 civils i 10 militars) per 1284 morts palestins, dels quals uns 223 eren de Hammas, 167 de la policia de Gaza i la resta, innocents (894 civils, 280 xiquets i adolescents menors de 18 anys, i 111 dones). Però el pitjor és que tornarà a passar.

N’hi han moltes imatges impactants i violentes, però són molt interessants, un reportatge molt ben fet i, sobretot, que ajuda a entendre un poc més. És llarg, però si teniu temps, val la pena.

Després d’haver llegit l’article de hui de testic accidental (via Vicent) sobre Zapatero i l’Església Vaticana, només puc felicitar-li i dir-li que té molta raó. Este president pareixia que donava un salt qualitatiu important en la política social la legislatura passada, gràcies als gestos i canvis legals per a diversos col·lectius. De fet, pareixia que anava a continuar plantar-li cara al gran poder religiós, sempre present en els mitjans de comunicació.

M’agradaria que recordareu que en la legislatura passada, quan va vindre el Papa de Roma. Este és el punt que vull afegir com a gest del passat que ha canviat en el govern. Pareixia que Zapatero passava un poc d’ell, que venia, però no li feia molt de cas, amb gestos com no anar a la misa rodejada de waters. Aquella vegada va vindre el Papa a dir-nos com havíem de formar les nostres famílies, amb un atac directe a la diversitat de famílies. Doncs en aquella visita del màxim dignatari del Vaticà, pareixia que el Papa no era una persona tan imporant per al Govern Estatal. Pareixia més bé que poc a poc aniria distanciant-se. Inclús, es va parlar de baixar el finançament, eixe dia quasi plore de gust…

Però, en aquesta legislatura, arriba el príncep del Vaticà i el Govern s’acatxa els pantalons directament. L’Esglèsia no cedeix res, ve a mantenir el que té i, si pot, millorar. Venen del Vaticà a dir-nos que el Govern ha de canviar una assignatura (no entre en el contingut) del sistema educatiu, que modifiquen la llei de l’abort (disminuint els terminis) i demanant els mateixos diners (el Govern els donarà la mateixa subvenció). Xè! Venen demanant, us han atacat tots estos anys directament (Fins i tot hem vist retors manifestant-se!!) i damunt els feu la pilota! No, així no! La pròxima vegada no vindran a mantenir, vindran a per més. Respectem-los i que ens respecten, però no ens humiliem d’eixa forma, per l’amor del seu Déu!

Tots els dies passe més hores en l’ordinador que amb la meua dona. El dimarts passat, estava treballant tan tranquil quan la pantalla del meu portàtil començà a canviar de color i, de sobte, es va dividir en huit pantalles més xicotetes i il·legibles. De seguida vaig pensar “Ostio! (accent d’Emiliojose), què faig, on vaig, a qui cride, cóm?”.

Passat dos minuts de paràlisi, vaig començar a plantejar-me què podria ser. Al principi pensava que era el maleït Windows Vista que ens toca patir als que no tenim ni idea ni temps, i molta comoditat, de treballar en Linux. Vaig comprovar que no, que això no era. Doncs, era l’ordinador. Vaig cridar el servei tècnic i pareix que m’el van a arreglar. La simpàtica xica que em va atendre em va dir que seria la targeta gràfica. Menys mal que estava en garantia. Hui han vingut a per ell, espere que torne prompte a casa.

Feia un temps que em rondava pel cap comprar-me un ordinador de taula més potent. Esta ha sigut l’excusa perfecta, el necessite per treballar i a saber quan em duen el portàtil. No m’he comprat l’últim model del mercat, sobretot perquè als dos messos ja no serà el millor i així m’estalviava 300 eurets. Me l’he comprat normalet, però per al que ho vaig a gastar, és idoni.

Este és el primer ordinador de taula que m’he comprat amb els meus diners, és una cosa especial, és completament meu i pagat per mi. Vaig a intentar mantindre’l bé.

El que he decidit és utilitzar programes de codi lliure. Trobe que és la millor opció que tenim els no informàtics de col·laborar en el desenvolupament d’este tipus de programes. Estos programes gratuits arriben inclús a millorar les funcions dels programes pels que has de pagar una barbaritat de diners.

Fins a la data m’he instal·lat, i tots en català, en Softcatalà, per supost:
- Mozilla Firefox.
- OpenOffice.
- 7-Zip.
- CCleaner.
- The GIMP.
- VLC Media Player.

I estic buscant un bon grabador de CDs i DVDs. Si algú en sap algun, que m’informe, per favor.

Visca el programari lliure!

Blog sobre temes diversos i opinions sobre la vida en general, escrit des de l'Horta Sud i amb el cor en la ribera del Xúquer.
  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter