Arxiu per març 2009

Les meues antípodes, molta aigua

Les meues antípodes

Moltes vegades m’he preguntat què hi ha justament a l’altra part del Planeta. M’agradaria fer un túnel que, passant pel centre de la Terra, em duguera a l’altra part del Globus i saludar a eixa persona que és igual que jo però cap per avall. Gràcies a AntipodeMap ja se el que hi ha a l’altra part. N’hi han milions i milions de litres d’aigua mesclats amb peixos, plàncton, mamífers i, segurament, algunes tones de residus humans. Recomane que feu la prova, només has de marcar on estàs amb el punt del Google Map.

Via | SOY GIK

Per tots és sabut que Àfrica està explotada pels països económicament avançats. Tots sabem d’on eixen la majoria de les pedres precioses, cóm s’extrauen i qui són els que més guanyen. Amb les pedres preciosos podriem començar una llista infinita de recursos explotats pels rics del nostre Planeta en el Vell Continent.

Hui en Domisfera puc llegir que alguns països africans estan lluitant per tindre el control del seus propis ccTLDs. Què són els ccTLDs (country code Top-Level Domain)? Són dominis utilitzat i reservats per a un país o un territori, com per exemple, .es per a Espanya, .uk per al Regne Unit i .eu per a la Unió Europea.

Estos dominis solen tindre molt de valor perquè es posicionen millor per a la recerca en els buscadors del mateix país. Així, el domini domini.es es posicionarà millor en Espanya que domini.com. És evident que esta característica els dóna un valor intrínsec. En els paísos “avançats”, cada país els regula com vol i té la capacitat de distribuir-los mitjançant la regulació de les lleis.

Doncs, en Àfrica no passa així. Molts països no tenen el control dels seus dominis. Inclús els dominis d’alguns països els administren persones individuals com un americà en Califòrnia (Illes Maurici) o un belga en Suïssa (Ruanda, Congo). Estos individus gràcies a la falta de control, un poc d’ignorància i passotisme dels polítics, unit a la falta d’estabilitat política al·legada per l’ICANN, fan que ara espoliar siga més fàcil que mai. Per furtar a l’Àfrica no has de moure’t ni de casa. Són els nous lladres de cultura i recursos, són els espoliadors de sofà.

El pastís se’l tornen a repartir els mateixos, els de sempre.

Imatge | ub.edu
Via | Domisfera

Sóc de l’opinió que els símbols pesen massa en esta societat. Ens marquen i ens cataloguen amb els símbols i els gestos. Certes persones necessiten catalogar-ho tot, saber si penses com ells o eres contrari. Proves d’això les tenim a les discussions generades arrel dels bons articles de Vicent Baydal sobre la nostra senyera, la d’ells i la de tots. Quin lio! Bé, el que és clar és que n’hi han certes persones que els té igual la bandera que seguisquen o si saben com són els símbols o no. La quëstió es pegar i au. Quan vaig veure estes creus no podia parar de riure. Pensant-ho després, detingudament, els feixistes ens demostren que són uns ignorants dia a dia, que no saben de què estan parlant. El pitjor és que és una ignorància violenta, com quasi totes les violències.

Les fotos són reals com la vida mateixa.

Xè! Açò cóm era? Les dos cap a baix o només una? Així estè bé! Sóc un artista! (Podre desgraciat)

Xè! Açò com era? Les dos cap a dalt o només una? Així estè bé! Sóc un artista! (Ignorant de merda)

Xè! Però no eren les dos cap a dalt! Mecaguen! Aixina ja està bé! Que me tinguen por, axiò és lo que importa! (Desgraciat de merda)

Xè! Però no eren les dos cap a dalt! Mecaguen! Aixina ja està bé! Que me tinguen por, axiò és lo que importa! (Desgraciat de merda)

Fa deu anys que tinc vint anys. Canvi de dècada.

Moment per fer balanç? No cal. L’intente fer sovint. No de tota la vida, però si de la meua situació, que al cap i a la fi, és l’última etapa d’allò viscut.

Projectes nous? Sempre, o això intente. Ara mateix, en el cap, molts.

Més? Només demane no tindre que treballar tota la vida. Possible? Això espere.

Fa temps que seguisc un blog dedicat als recursos de WordPress en català: recursos WordPress. Fa un temps que els vaig escriure per col·laborar amb ells i adaptar les seus traduccions a les formes valencianes. La finalitat no és diferenciar res, sino adpatar els temes i les funcions a les formes valencianes. Hui m’han donat la grata sorpresa de citar-me en el seu blog i nomenar els temes que he traduït. Des d’ací vull donar-los les gràcies i espere que continuen així. Blogs com este són essencials per normalitzar la xarxa. Espere poder col·laborar el màxim.

Interessant la pàgina que m’ha arribat (piensaenclima.org) sobre la implicació de les empreses en el canvi climàtic i en el manteniment del medi ambient. És un estudi on col·laboren Ecología y Desarrollo, el Ministeri de medi ambient i Climate Counts.

En l’estudi presentat (resultats en PDF) han analitzat l’impacte sobre el canvi climàtic de 26 empreses de 5 sectors diferents (Clickeu per veure els resultats): Distribució d’alimentació, Electrodomèstics, Ordinadors (PC i portàtils), Telèfons Mòbils i Tèxtil i moda.

Si estudiem els resultats presentats, podem observar que, per regla general, les empreses espanyoles estan per darrere també en este camp (excepcions d’Inditex i Eroski). De fet, trauen molt mala nota, menys de 20 sobre 100.

A mi personalment no m’extranya. Els temps i la crisi estan apretant fort i les empreses estan obligades a innovar. Part de la innovació, si no volem que el Planeta rebente, es fonamenta en fer que els residus siguen menys contaminables. Així, cuidem el medi ambient i baixem els preus en l’eliminació de residus. Espectacular són els resultats per al Corte Inglés. A banda de tindre un sistema informàtic més que antiquat, contamina més que ninguna. Poc a poc deixa de ser un bon exemple. En el que respecta a les empreses valencianes, en este cas Mercadona, podem veure el que ja sabiem, cura pel medi ambient molt negativa. Era evident amb tant de plàstic i envoltori.

En estos temps de crisi, on els preus venen més que ajustats, podria ser un bon motiu triar l’empresa segons els seus nivells de contaminació i cura per la Terra. Evidentment, tots som iguals, anem arrepretats i mirem sobretot la relació qualitat/preu, però, si ens trobem amb dos productes amb la relació pareguda i sabem quina contamina més, jo no dubtaré en triar. Esperem que continue este estudi i s’amplie el ventall d’empreses i així podrem consumir amb responsabilitat un poc més fàcilment.

Jo ja m’he anotat certes empreses. Mala sort que m’acabe de comprar un Acer. Si ho haguera sabut…

Via: Robin de la Murta (Gràcies).

Entre tant de color no queden tan malament els contenidors per reciclar. Al principi no em van agradar, vaig pensar que eren massa trasto per estar en la muntanya, no era gens estètic. Però, ja fredament, vaig pensar que és bona idea. On millor reciclar que enmig de la muntanya!?

Foto: parc natural del Montseny.

Freicurv en valencià/català:

freicurv en catatà/valencià

Freicurv en valencià/català

És un tema molt net de 3 columnes. El text està a l’esquerra. Té una barra lateral 3 damunt de les altres barres laterals nomenada asides.php. L’autor és Flisterz.

Descàrrega | Demo

Hui vull despedir amb molt de respecte i admiració a la persona amb la que més m’he rist en un teatre. Ell és Pepe Rubianes, actor, director i sobretot, humorista. Ahir ens deixà deprés de lluitar amb el càncer. Ens ha regalat monólegs molt bons, las seua forma d’anar-se per les branques quan està contant una història i la seua sinceritat, estiga qui estiga davant. Te trobarem a faltar.

Blog sobre temes diversos i opinions sobre la vida en general, escrit des de l'Horta Sud i amb el cor en la ribera del Xúquer.
  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter