Les cases sempre s’omplin de trastos. Quan més temps vius en elles, més trastos guardes. En esta època de avanços tecnològics i d’aparells diversos, ja comencem a acumular tot tipus de dispositius lesionats i mutilats. Què fas amb un ordinador vell? I al mòbil que li has pegat un colp a la pantalla que no es veu bé? I al telèfon dels teus iaios (eixos que has de ficar el dit i rodar)? I amb una impressora que no li corre el carro de les tintes? Doncs tens tres opcions bàsicament. La primera, dur-los l’eco-parc que més estiga prop. La segona, passar de tot i llançar-los al contenidor verd. La tercera, vendre’ls a averiado.net. Si és que en temps de crisi, hem d’aguditzar l’ingeni, està clar.

Via | ikkaro

Hui presente un medicament recomanat per la classe política valenciana i que t’ajudarà a ser molt més feliç.

Deixa de pensar en el que realment importa!

Meninfotil: Vols que te la bufe tot i ser més feliç?

Recomanat per a:
- persones que no entenen cóm pot estar passant això en el seu poble o ciutat.
- persones que venen de fora i no entenen cóm som els valencians (integra’t completament!).
- persones que volen viure en un país meravellós i pioner en el món mundial.

Recomanacions:
Prendre un comprimit tres vegades al dia: en el desdejuni, a hora de dinar i a hora de sopar. Si feu les tres menjades mirant les notícies, és recomanable prendre’s dos comprimits. Si mireu el notícies a Canal 9, és recomanable pujar la dosi a 3 comprimits el primer mes.

No ho dubtes, pren-te els nous comprimits Meninfotil, no tornaràs a tindre pujades de mala llet, no trencaràs més taules a punyades quan estigues mirant les notícies, ni t’entraran eixes calors a l’hora de dinar i sopar. I, sobretot, podràs dormir molt més tranquil. Total, ni l’educació, ni la Sanitat, ni res és important, mentres tu estigues bé, la resta…

No se perquè m’ha vingut al cap, però ho ha fet. Esta és una de les millors cançons de Queen. Sempre m’en recorde quan la vaig sentir aquell dia pel mòbil (moltes gràcies Palurdo). Sempre que la sent, l’energia comença a bollir dins de mi i no puc parar de ballar. Ací els tenim, Freddy amb la seua vestimenta diferent, Brian tocant com sempre, John amb els ritme y Roger amb les veus agudes. Què més es pot demanar?

Desgraciadament per mi, cada dia soc menys polític. I això és negatiu, ja que podria passar a ser un meninfot més, augmentant així l’alt percentatge de la població d’este país que no saben ni els importa el que facen els polítics. Però, és que el panorama no pinta gens bé. Per una part, ara mateix està declarant el ben vestit “Tío Paco” com l’anomenen els gitanos valencians (pa i circ). El PSPV-PSOE que no alça el cap i no l’alçarà mai a este ritme. I amb els grans partits mig afonats, les alternatives estan com sempre, renyint entre ells per coses sense importància i lluitant per un poder que no tenen. Som quatre gats i damunt mal ajuntats. Així, no hi ha forma de fer res.

Ara seria el moment que s’alçaren i ocuparen el seu lloc, que demostraren que n’hi ha una altra forma de fer política. Però no és així. Desgraciadament, són iguals. Una llàstima per tots nosaltres.

El 7 de juny votem a Europa, a qui votaré? Potser que siga la primera vegada que vote en blanc.

Tots els dies moren milers de persones. No som conscients, no volem ser conscients. Despertem d’esta mort contínua quan ens toca de prop o li toca a algú que apreciem. Però, n’hi han dies que esta mort li arriba a eixa persona que és tan especial per a tu i per a milions de persones. No coneixes als altres penedits. Només estàs segur que han sentit el mateix mal. També han perdut una persona que els ha ensenyat a estimar i a lluitar pel que volen, com ho feia ell.

Mario Benedetti, descansa en pau.

Mario Benedetti i Daniel Viglietti. Encara m’en recorde quan anàrem a veure’ls a la Nau, una llàstima no poder entrar. Però, encara així, tinc molt bon record gaudint de les seues cançons i poemes segut a terra.

Ahir, després de tindre un problema amb la targeta gràfica, vaig decidir actualitzar completament el sistema operatiu i passar a l’Ubuntu 9.04. He de dir que l’ordinador funciona més ràpid i, com sempre, l’estètica encara està més cuidada.

Per sentir música utilitze l’Amarok i sempre que estic treballant el gaste. Diàriament. Però hui, quan he començat, no estava. No l’havia instal·lat! És la nova versió, la 2. L’instal·le i no funciona. Ara què faig? Prove el reproductor que ver per defecte i no n’hi ha comparació. M’aguante i continue treballant.

Quan he tinc un ratet, comence a cercar per la xarxa la solució. La trobe en el fòrum d’Ubuntu. La solució és ben senzilla, només has d’anar al gestor de paquets Synaptics i descarregar-te i instal·lar el paquet libxine1-ffmpeg, i en trenta segons ja estava gaudint de la meua música un altre viatge.

Estes són les bones ferramentes, les que te faciliten el treball i quan no pots utilitzar-les, penses que res serà igual. Aleshores, intentes solucionar el problema com si fóra el més important. Espere que a algú li servisca esta solució.

Tot és imatge. De lluny queda bé, però de prop...

Esta és la sensació que tinc amb les construccions i events que fa el nostre president i el seu grup de treball. Pareix que superficialment és bonic, però baix ja sabeu el que n’hi ha. Gasten els diners de tos independentment de les conseqüències. El més important és la imatge. Total, paguem nosaltres i ells se n’aniran qualsevol dia…

És que hui vaig a fer la declaració i segurament em tocarà pagar. Sóc partidari de pagar impostos, però em peguen una punyalada cada vegada que veig en què s’ho gasten estos.

Imatge: FailBlog

Així és la notícia. Mentre uns quants fem esforços puntuals i diàriament per no tornar a caure en el vici del fum, uns altres estan obligats pel pare Estat. Quin món este! Quina disparitat de capacitat d’elecció. El que torna a demostrar esta notícia és que el més important en este món no som la majoria de les persones i les seues vides, sinó que ho són les vides de uns quants que controlen l’economia i els grans beneficis. I més en un país com la Xina, on les persones són només unes peces xicotiues (ni tan sols són xicotetes) del gran engranatge Capital-Comunista.

Una notícia en el país ens informa que els EUA abronquen l’Estat Espanyol per l’intercanvi de contingut protegit amb drets d’autor mitjançant P2P. Inclús, ens diuen que l’Estat Espanyol ha de anular la carta del fiscal de l’Estat per la que diu que l’intercanvi d’arxius és legal si no es fa amb ànim de lucre. Inclús insta a il·legalitzar els programes emule, Ares i BitTorrent. És més, amenaça que si no canviem, poden haver sancions econòmiques.

La problemàtica ve de llarg i està molt ben explicada per Enrique Dans i Manuel M. Almeida. Esta, es complicà amb el nomenament de la nova ministra Sinde(scargas), en el que possiblement és el pas més important de la renúncia del PSOE a la innovació en Internet.

Ara, els EUA amenacen amb sancions econòmiques perquè ens agrada compartir. I els pica que el poder judicial ens done la raó. Senyors americans, els poders judicials estan separats en l’Estat Espanyol i seria inadmissible que el Zpresident pressionara el fiscal per retirar una carta oficial, encara que ja m’ho crec tot. Sincerament, espere que ens sancionen, però amb la NO exportació de les pel·lícules americanes a les sales dels cinemes. Així deixaran de pressionar als cinemes. Tal volta així, puga haver més cine autòcton, i de més qualitat. El que si m’agradaria que l’Estat Espanyol es posara dur i els informara que fins no signen Kyoto i respecten els Drets Humans, no tornarà a entrar ni una pel·lícula més ací. No tenen cap poder moral per anar donant lliçons de legalitat.