Normalment gaste el portal de la Generalitat Valenciana per buscar informació de la que diuen institucional. Mai m’ha agradat amb eixa presentació molesta del principi. Hui investigant si l’IVO és privat o públic m’he trobat amb la nova cara de la nostra Generalitat en Internet.

En principi m’ha agradat el nou aspecte. Té tres seccions importants, ja sigues un ciutadà, una empresa o si vols saber alguna cosa de les administracions. Em pareix una bona estructuració. A l’esquerra, la informació interessant que un ciutadà buscarà de normal. Està ben pensat. I més baix, més informacions d’interès. Sense pegues, accés ràpid a la informació. El que deuria ser. A la dreta, el govern i més informació addicional. Baix de la columna, enllaços d’interès. Bé. Al centre, una animació que no em funciona (pot ser cosa del navegador o algun plugin) i més informació general. Tot correcte. L’estètica no està mal, però tampoc s’ho han currat massa.

Següent pas, vaig a buscar la conselleria de Sanitat per aclarir allò de l’IVO. Busque conselleries… on podran estar? Ciutadà? no. Empreses… no crec. Confirmat, no. En Administracions… tampoc! On estan? Em torne boig i no trobe res. Utilitze el cercador i les trobe de seguida. Però, no pot ser que siga l’única forma de anar a les pàgines específiques. Continue buscant i res.

Ja està! Els Consellers! Estan tots, contents i mirant a la càmera. El Rambla, el Cotino, el Camps, el Font de Mora, xè tots! I al costat d’ells en una lletra xicoteta posa “Web de la Conselleria”. Per fi! Les he trobades! Ho han posat molt difícil. M’he passat més d’un minut buscant-les. En altra pàgina ja m’haguera marxat. Que a les pàgines de les conselleries (informació que busca la gent) se les done menys importància que als propis consellers pot tindre dues explicacions. La primera és que volen que la gent conega als màxims responsables de la cosa pública dels valencians. La segona, volen més protagonisme encara i que vegen les cares dels que han arribat al poder. Vote per la segona, sense dubte.

Una vegada he trobat les portes d’accés, ansiós, vaig a veure el nou aspecte. No han canviat res. Les pàgines de les conselleries (Sanitat, Turisme i Educació són tres exemples) estan iguals i són cada una d’una mare. No les han millorat. Tornem a la mateixa història de sempre. És un rentat de cara al portal principal i ja està. El canvi només es superficial. Esperem que amb el temps les canvien.

Per supost, ni twitter, ni blogs ni xarxes socials… Per què? Perquè la gent puga conèixer i comunicar-se amb nosaltres. D’això res! Esperem que esta ignorància cap a la xarxa algun dia els passe factura.

Ahir va ser un dia dur de treball. A part de regar les carxoferes brotades, també hem sembrat les faves. Són faves de la Canal de Navarrés, així que creixeran prompte, o això diuen. La mata és mes xicoteta i per tant, tarden menys en donar faves. El sembrat es realitza en una superfície plana, sense cavallons. Per això, vàrem aplanar la taula on les anàvem a plantar.

Taula del bancal aplanada (com sempre, manualment).

Posteriorment, vàrem marcar les posicions de les faves amb l’ajuda de diverses canyes i una corda. En total, 28 posicions. Amb una birbadora fem els clots i els omplim d’aigua. Una vegada l’aigua s’ha eixugat, amb la terra humida, introduïm les llavors. Les deixem caure sense tocar-se, prevenint que en el cas que es podrisca una d’elles, les altres no ho facen també. Les llavors son faves seques de l’any anterior (donades pel pare del soci altra vegada, gràcies!!) i deixades a remulla durant les 24 hores anteriors.

Una vegada fet açò, tapem el forat. Primer tirem la terra humida del voltant perquè la terra seca no eixugue la llavor. Ja està, a esperar que germinen.

Hem sembrat les faves en una taula diferent a les carxoferes perquè les primeres necessiten més aigua. Així, podrem regar-les per separat.

El títol ho diu tot. Ja han brotat algunes carxoferes de les que vàrem plantar. Esperem que ho facen la majoria d’elles.

Poc a poc van creixent...

Una altra que va endavant...

Una altra, rodejada de verdolagues.

Esta recepta és ideal per aquells sopars en els que has de de dur alguna cosa. És una espècie de pastís que normalment agrada i és fàcil de menjar. Esta recepta es per a una caixa de dos fulles de pasta fullada (comprada).

Ingredients:
- Filets de pit de pollastre (mig kilo).
- Una ceba.
- Panses.
- 500 mL de nata per a cuinar.
- Caixa amb dues fulles de pasta fullada.
- Curri.

Preparació:
Abans de començar, descongelem la pasta fullada (no s’oblideu que després és una espera interminable).
El primer que anem a fer és sofregir la ceba, tallada ben fina, i les panses en un poc d’oli calent. Quan estiga un poc oradeta la ceba, li afegim els pits de pollastre tallats a tacs. Deixem fregir tot (a foc no molt alt) fins que veiem que està fet el pollastre. Una vegada arribem a este punt, afegim la nata i el curri (al gust) i deixem que vaja reduïnt-se a foc lent. Precalfem el forn a 220ºC (mirar caixa pertinent).
Preparem la pasta fullada. Estenem una de les fulles fins que quede ben fina en la safata del forn i l’altra també l’estenem fins que quede igual de fina.
Quan la nata s’haja reduït, dipositem la mescla cuinada en la fulla. Posem l’altra fulla per damunt. Ajuntem les fulles i tanquem el pastís amb l’ajut d’una forqueta.
Fiquem al forn 15-20 minuts (fins que la pasta fullada estiga feta).

Presentació:
Si la pasta fullada ha pujat com deu, queda prou bonica per a presentar en una safata. També li dona un toc fer alguna figura amb algunes tires de pasta fullada o fer talls perquè s’òbriga.

Bon profit!

L’altre dia quan comentava amb Robin de la Murta el post de les carxoferes, em va dir que ell sempre havia sentit rotovàtor en compte retrovato. Mirant i buscant per Internet, lamentablement no he trobat definicions en les Vikis i només he trobat un parell de definicions en un parell de portals (1 i 2). També em comentava que ell pensava que era una marca comercial. Cercan i buscant, la sorpresa ha sigut major quan per fi he trobat la marca: Howard. I allò més graciós és que els models són Howard Rotavator. Així, ni en el seu poble ni en el meu es diu correctament com s’escriu.
Com ja sabeu la seua funció es moure la terra superficial i eliminar les males herbes temporalment (ja que sempre que no fiques herbicida o faces algun tractament ecològic, tornaran a eixir). En el nostre també va traure moltes pedres amb el seus bots i sorolls dels colps en la placa protectora del llaurador, tan ben pensada per a les cames. N’hi han de moltes grandàries i preus. Per a totes les necessitats i màquines.
No obstant això, jo sempre li diré retrovato, que és la paraula que a mi m’agrada i amb la que associe la mula i la terra amb eixe color i eixe olor a terra fèrtil.