Arxiu per octubre 2009

Després de la festa del PP i Ric pel coneixement d’un terç (només!!) del sumari del cas del mercat de taronges, dels mostatxos i d’això que es gasta perquè no caiguen els pantalons, m’he quedat amb una cara… no sé si d’alegria o de fàstic. Alegria perquè al fi hem vist una separació i algunes contradiccions dins del partit conservador d’Espanya. Fraga ataca a Camps i defèn a Rita (són del mateix pal, recordem que Fraga era ministre de Franco i Rita no li lleva al mateix això de fill predilecte), i, l’experimentat xanxullero, Fabra defèn a Camps i ataca a Fraga. Per altra part, Ripoll (Saplanista) ataca a la directiva pepera i vol acabar amb Camps. Al final paga els plats trencats el bobo de Ric per fer el que tothom ha fet en el seu partit. Ja estic mig bufat d’atacs. Açò pareix una matança de mafiosos. I, per acabar la faena, arriba el gran president, debilitant el seu lideratge, i diu que s’ha de ser més recte sent secretari general del PP que sent el Molt Honorable. Ara si que he acabat borratxo perdut de declaracions i punyalades. I, pensant, eixa cara d’alegria es torna en fàstic quan pense en el futur polític de la meua terra. Veig que les alternatives no saben aprofitar el moment una altra vegada i que tot continuarà igual. Té igual que estos es maten entre ells, perquè són els únics que existeixen.

I damunt, pensant en l’Estat Espanyol, veig que la cosa es posa pitjor. Rajoy, el gran deslíder, perd força i el voltor (o voltora) més gran dels que aguaiten la seua caiguda per devorar-lo sense pietat, és aquella dóna que no coneixia a Sara-Mago, la lideresa madrilenya del liberadors destrossa serveis públics, prou més iteligent que Mariano i amb més ganes de poder i dividir el gran pastís. Això fa por.

Pinta mal el panorama. Esta festa del PP s’està acabant. Però, lamentablement, altra comença a formar-se.

Navegant m’he trobat en el blog de Txerra Cirbián que els Monty Python complixen 40 anys. Al sentir este grup sempre me venen molts records al cap de l’adolescència. Hores i hores davant del televisor mirant una i altra vegada les seues pel·lícules. Amb els amics del poble, amb els amics de València i, una i altra vegada, en casa. Pel·lícules tan memorables com La vida de Brian, els sketchs de Monty Python’s Flying Circus o les 40 voltes o més que m’he partit el pit amb El sentit de la vida, sense dubte una de les películ·les amb les que m’he rist.

Sense dubte, és un humor un tant especial i, sobretot, molt elaborat. Crític amb tot el que es menege i amb eixe toc anglès que tant m’agrada. Si voleu veure alguns dels millors sketchs, en el portal Gnews han fet una selecció dels 20 millors (segons ells, per supost). El que més em crida l’atenció és que el llenguatge de programació Python rep el seu nom com a homenatge pels bons moments passat pel seu creador.

I, no puc acabar el post amb l’sketch amb que més m’he rist, juntament amb Vicent (que bé ens ho passàvem). És un poc bèstia i cabronet, però és boníssim!

Pd: és l’única versió que he trobat que no està en anglès.

Fa temps que sabem que el nostre govern fa el que vol sense tindre repercussions en les eleccions o en el poder. El diari El Pais fa temps que treballa en el desgast del PPCV amb la trama Gürtel. Fins ací, tot és habitual. Però, en els últims dies, pareix que tots els mitjans d’informació s’han activat i comencen a contar alguna cosa del que està passant ací. Trobem articles des de diaris “d’esquerres” com Público, mitjançant Ignacio Escolar i el seu blog, a diaris més conservadors com El Mundo, o podem veure al mateix Pedro J avisant a Camps. Pareix que tots arriben a veure que açò fa pudor i està a punt d’esclatar.

Evidentment, els únics que no se “donen compte” són els “periodistes” de la pública RTVV. Veient ahir les notícies en qualsevol altra cadena, no se podia entendre com el President Camps parlava de la dimissió de ZP caient la que està caient. Però, si veus les notícies de Canal 9, ho entens tot a la perfecció. Pareix que les declaracions del Molt Honorable i les paraules de la presentadora del tele-diari formen part d’una mateixa cançó. No se si les declaracions són pactades amb la televisió pública o la notícia s’adapta a les declaracions, però el que és evident és alguna cosa fa pudor.

[Atenció a la cara de sorpresa de la periodista de la dreta amb les declaracions de Camps. Tal volta jo veja gestos on no n'hi han, però la cara li canvia mentres parla Paquito]

Blog sobre temes diversos i opinions sobre la vida en general, escrit des de l'Horta Sud i amb el cor en la ribera del Xúquer.
  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter