Els que apreciem el nostre riu, el Xúquer, i l’observem amb deteniment, observem que es mor. Es mor per l’abús dels llauradors egoistes i, sobretot, per la manca d’una política hídrica responsable i sostenible. Entre els plans del govern estatal acutal entra el transvasament del Xúquer al Vinalopó. En principi, només per regar. No puc entendre com es pot fer un transvasament des d’un riu que en hivern està sec i en estiu cau l’aigua justa. No sobra ni una gota d’aigua, i volen fer transvasament. Inexplicable. Aigua per regar, quan els llauradors de la ribera no en tenen per a cuidar bé els seus horts. Prioritzen la urbanització indiscriminada que destrossa les muntanyes a que els llauradors puguen sobreviure. Quan es donaran compte que cuidar el camp no és informar del preu de les taronges cada dia en les notícies?

I ara damunt diuen que volen donar-los aigua per beure. O no. Depèn del diari, el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer diu que n’hi haurà transvasament d’aigua per beure o no. Levante-EMV diu que l’aigua no és per beure, la informacion, si. I això que són del mateix grup editorial. Qui diu la veritat? A què estan jugant? És un tema molt seriós perquè els diaris juguen amb la informació. Encara que lamentablement sempre ho fan. Ja n’hi ha prou de jugar amb el nostre riu i la seua vida.

Xúquer Viu!!

Des del 19 d’octubre som un més a casa. S’acabaren les deu llunes d’espera. Ara en som tres. Ja ha arribat, amb nom de serra i pareix que amb el geni de la mar. Està sent tot molt intens. Menys temps disponible, per això l’abandó del blog. Noves sensacions. Nous sentiments. I, per últim, nova vida i noves prioritats. Ni millors ni pitjors, simplement diferents. Tot ha canviat i ens deixa veure una nova forma de viure. Una nova rutina on el temps encara s’encareix un poc més. I ara estic en eixe punt, tornant a la rutina de la nova vida. I començant a gaudir un poc més de cada minut, de cada segon. Que no és poc.