Arxiu per setembre 2010

Feia alguns dies vaig llegir la notícia que Rita Barberà volia que el govern deixara a l’ajuntament de València endeutar-se fins el 125%. Personalment, tinc uns ingressos mensuals gràcies a les hores dedicades en el treball. Quan arriba fi de mes, sempre intente guardar un poc de diners pel demà, pel que puga passar. No estic hipotecat, però com si estiguera. Tinc uns diners i els administre com se i puc. De fet, intente sempre viure dins de les meues possibilitats, ja que viure per damunt d’elles seria fatídic, no podria dormir tranquil·lament. Així que quan llisc que la senyora alcaldessa vol endeutar-se fins el 125%, pense que és una clara demostració de que Rita Barberà no tracta els diners públics amb responsabilitat i realitat. Sap que no els diners no són seus i parla com si foren seus. Allò pitjor és que eixe deute no el va a pagar ella, sinó els ciutadans que viuen i lluiten diàriament al cap i casal.

Sempre he estat radicalment en contra de la rutina. Estava convençut de que podia lluitar contra ella i viure com a mi m’agrada. Al mateix temps, lluitava contra el temps. Dins de mi naixia un odi profund contra el seu pas i el seu inventor. Tot com si fora possible que tot marxara de forma diferent. Estes lluites amb el pas del temps les he abandonades. De fet, fa molt de temps que passe del temps. Inclús, a vegades, m’he fet amic d’ell. Però, contra la rutina continue lluitant, però ja no li dic rutina, li dic pèrdua de temps. Resulta que no suporte el temps però no puc perdre’l, Quina paradoxa. Doncs es així.

En estos moments estic muntat en una autèntica muntanya russa. En un any han canviat quasi totes les situacions que abans es deien rutina o pèrdua de temps. El temps s’escapa de les meues mans. Tot pot girar en qualsevol moment i, encara que parega mentida, necessite rutina. No la rutina amb la que perds temps, sinó la rutina que et deixa gaudir del teu temps i de les teues coses. Per ajudar a esta bona rutina a vindre a mi, ara, a principis d’any (l’inventor del temps es va enganyar, l’any comença en setembre, no en gener) vull obligar-me a trobar eixe temps que em deixe escriure al blog. Ho necessite i vull fer-ho. Així que crec que he tornat per quedar-me.

Blog sobre temes diversos i opinions sobre la vida en general, escrit des de l'Horta Sud i amb el cor en la ribera del Xúquer.
  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter