Després d’haver llegit l’article de hui de testic accidental (via Vicent) sobre Zapatero i l’Església Vaticana, només puc felicitar-li i dir-li que té molta raó. Este president pareixia que donava un salt qualitatiu important en la política social la legislatura passada, gràcies als gestos i canvis legals per a diversos col·lectius. De fet, pareixia que anava a continuar plantar-li cara al gran poder religiós, sempre present en els mitjans de comunicació.

M’agradaria que recordareu que en la legislatura passada, quan va vindre el Papa de Roma. Este és el punt que vull afegir com a gest del passat que ha canviat en el govern. Pareixia que Zapatero passava un poc d’ell, que venia, però no li feia molt de cas, amb gestos com no anar a la misa rodejada de waters. Aquella vegada va vindre el Papa a dir-nos com havíem de formar les nostres famílies, amb un atac directe a la diversitat de famílies. Doncs en aquella visita del màxim dignatari del Vaticà, pareixia que el Papa no era una persona tan imporant per al Govern Estatal. Pareixia més bé que poc a poc aniria distanciant-se. Inclús, es va parlar de baixar el finançament, eixe dia quasi plore de gust…

Però, en aquesta legislatura, arriba el príncep del Vaticà i el Govern s’acatxa els pantalons directament. L’Esglèsia no cedeix res, ve a mantenir el que té i, si pot, millorar. Venen del Vaticà a dir-nos que el Govern ha de canviar una assignatura (no entre en el contingut) del sistema educatiu, que modifiquen la llei de l’abort (disminuint els terminis) i demanant els mateixos diners (el Govern els donarà la mateixa subvenció). Xè! Venen demanant, us han atacat tots estos anys directament (Fins i tot hem vist retors manifestant-se!!) i damunt els feu la pilota! No, així no! La pròxima vegada no vindran a mantenir, vindran a per més. Respectem-los i que ens respecten, però no ens humiliem d’eixa forma, per l’amor del seu Déu!