El manifest de moda

Hui, no se per què, he visitat la pàgina de la benvolguda Rosa Díaz i he llegit el famós manifest que part de la societat espanyola està signant. L’he llegit detenidament, aguatant-me no se ben bé si la risa o les llàgrimes. Ha segut massa per mi. Pareix que n’hi ha dues realitats. Una magnífica explicació irònica de la situació la podeu trobar en el blog nopolitica, està molt graciosa.

Coses que m’han cridat especialment l’atenció:
– Les llengües autonòmiques ofeguen el castellà. Impressionant!
– S’ha de garantir l’atenció en castellà en les institucions públiques. Me parto!
– En locals i negocis públics no oficials, la relació amb la clientela en una o ambdúes llengües serà discrecional. Això què és?
– I moltes més.

Tinc la sensació que aquells que signaren la constitució, ara s’arrepenteixen de donar-nos la llibertat de utilitzar i defensar la nostra llengua en tots els àmbits.
Estaria hores i hores escrivint, però ho deixe ací perquè no crec que este manifest arribe a cap lloc, o això espere.

Salut a tots i sobretot a la nostra llengua.

Blog sobre temes diversos i opinions sobre la vida en general, escrit des de l'Horta Sud i amb el cor en la ribera del Xúquer.
  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter