Bap

Bap

Vull fer un xicotet homenatge a una companya de vida que, lamentablement, el dimecres passat va morir. M’ha acompanyat durant 15 anys, mitja vida. I si tenim en compte que realment no vaig ser conscient de la meua existència, com a individu independent, aproximadament fins que no em va eixir el primer pel en les parts íntimes (parle per mi, evidentment), és més encara. Amb ella he compartit riures, carreres, caminades, secrets, plors, pedres i un fum de coses. I, el que és més important, forma part de mi. Encara que tenia el seu geni, ha segut una bona gossa i la trobaré a faltar. Si ha anat al seu paradís personal, segur que està gitada en un sofà gegant i envoltada de xulles de corder i pedres grans que poder rosegar.

Etiquetes:

En esta entrada hi han 10 comentaris.

  1. Palurdo
    25 jul 09
    15:34

    Encara recorde l’estiu quan te la vas quedar, aquell tassó de llet que li vas posar, i la cara de borda amb la taca de l’ull com si fóra un parxe pirata… Mai oblidarem a la botifarreta.

  2. Trellat
    25 jul 09
    15:53

    Si…

  3. Corpi
    25 jul 09
    23:47

    Et comprenc perfectament. Requiescat in pacem.

  4. Trellat
    26 jul 09
    19:18

    Gràcies Corpi.

  5. nuska
    26 jul 09
    23:33

    s`em va anar una gran part del meu cor. de la meua vida i la meua confinet…la trobare a faltar peró m`en recorde molt del seu sonriure, la meua vaca feliz….la meua chica que en pau descanse.

  6. Pianjy
    27 jul 09
    2:10

    Jo…que penita….

    En realidad es algo muy duro…Creo que los que no han tenido animales no pueden llegar a comprenderlo del todo…o tal vez si, no se….

    En cualquier caso…siempre me acordaré de como se tumbaba panza arriba para que le rascaran la tripa y siempre se quedaba esperando más… Hasta recibir esas palmaditas, que indicaban que el final de su masaje había llegado…. Que lista era la tía!!!

    Seguro que ahora está por ahí, en cualquier sitio, corriendo y jugando sin parar con Seren… Lo mismo hasta se la tira!!!

    Un beso.

  7. Toni
    27 jul 09
    23:07

    Fué mi primera compañera de cuarto allá por el año 94, cuando en Antella, esperaba a mis hijos que llegaran a casa por la noche. Bap me hacía compañía. Espero que estés bien, aunque será dificil que estés mejor de los que has estado aquí.
    Adiós.

  8. Esteban
    29 jul 09
    11:08

    bap, que gosseta mes mel.
    sempre la recordare llepant el piso de la casa de Antella, un piso en fundament ,esperant el seu massage de les visites i els avisos del timbre i tantes altres coses que be, això quedará en el record per sempre mes
    adeu bap.

  9. Trellat
    29 jul 09
    11:10

    Gràcies a tots!

  10. araceli
    31 jul 09
    13:45

    lo siento mucho, pero piensa que mejor vida de la que ha tenido no la hubiera tenido jamás…bss1000 xa bapi la gordita

  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter