Categoria: Cançons

Estem a principis de juny. Comença la calor, eixa calor que a vegades ofega. Arriben els dies on només pots quedar-te a casa, ja siga a la fresqueta de la foscor o a la de l’aire condicionat. En juny també comencen els xiquets a viure millor, no van a classe per la vesprada, van en pantalons curts, juguen al carrer tot el dia i no han de fer deures. Això és llibertat. En resum, juny és un més especial que ens avisa que arriba l’estiu i s’acaba l’escola.

Esta calor em fa pensar en la pluja. Eixa pluja que tant m’agrada contemplar i deixar caure sobre la meua pell. Eixa pluja que no esperes i et xopa de dalt baix. Tots sabem que al nostre país la pluja no sap ploure i, damunt en estiu, no pot anar a escola. Per això, eixes tronades d’estiu que tant s’agraïxen i refresquen l’ambient. I eixa pluja, només tornar a escola, rabiosa per la pèrdua de la seua llibertat, es venga de tots, cau amb més força que mai i convertix els carrers en rius de terra i aigua. En eixos moments de pluja forta m’agrada sentir esta cançó de Raimon. Quan sent eixa veu, eixa melodia i veig com l’aigua cau com si res, puc sentir com la meua ment es relaxa i puc volar amb la meua imaginació on vull.

Gran cançó i gran reflexió sobre l’educació. Qui perd els orígens, perd la identitat.

No se perquè m’ha vingut al cap, però ho ha fet. Esta és una de les millors cançons de Queen. Sempre m’en recorde quan la vaig sentir aquell dia pel mòbil (moltes gràcies Palurdo). Sempre que la sent, l’energia comença a bollir dins de mi i no puc parar de ballar. Ací els tenim, Freddy amb la seua vestimenta diferent, Brian tocant com sempre, John amb els ritme y Roger amb les veus agudes. Què més es pot demanar?

Ací us deixe en cançò que m’encanta. És del cantant senegalès Ismaël Lô. El tema és Tajabone, del disc Jammu Afrika. Si us sona és perquè l’utilitzà Almodovar per a la pel·lícula “Todo sobre mi madre“. Que la gaudiu.

Este poema i cançò sempre vindrè amb mi on vaja. A vegades és l’única cosa que em dona ànims i em fa saber que tot pot millorar i per què la vida és tan puta. No estic mal, simplement que m’agrada recordar-la de tant en tant, i més quan no estic mal.

ITACA

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.
Itaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

(Versió de Lluís Llach)

Llegint tots els posts que el bloguers de tot el món han escrit pel dia de la pobresa, m’ha vingut al cap una cançò que té deu anys. És la cançò Do The Evolution de Pearl Jam, del disc Yield. És una cançò que parla de l’home i la seua evolució. Quan vaig veure el video per primera vegada recorde que em vaig quedar al·lucinat. El vaig veure al menys unes 10 vegades, fixant-me en tots els detalls i les situacions. A més a més, la veu és desgarradora.

Ací teniu el video:

Lamentablement, deu anys després, el video té la mateixa vigència que abans. Res ha canviat i quasi tot continua igual. I dic quasi tot perquè n’hi han coses que estan pitjor. No vull ser tremendista, però hem de fer alguna cosa perquè açò millore. El què? Mil coses se m’ocorreixen. Cóm? Eixa és la clau. Continuarem pensant.

Blog sobre temes diversos i opinions sobre la vida en general, escrit des de l'Horta Sud i amb el cor en la ribera del Xúquer.
  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter