Categoria: Destrellats

Esta crisi que estem patint ha deixat moltes coses al descobert. Un clar exemple és este vídeo on un especulador es llueix i s’excita dient que va a aprofitar-se de la nostra pobresa, que ho fa pel bé de tots, que tots podem ofegar a l’altre de forma fàcil i plaentera. I tant que la crisi ha deixat coses al descobert que ni les rates s’amaguen.

 

 

Anit, fent zàping per la nit, em vaig topar una altra vegada amb el programa de debat? i discussió? de Canal 9, Parlem Clar. Moltes vegades els companys Julià Álvaro i Testigo Accidental ens comenten les irregularitats de la nostra televisió pública. Escriuen sobre com les notícies ens desinformen de totes? les coses que passen al nostre país. Com donen a entendre que estem de categoria i que ens queixem perquè alguna cosa hem de fer (Ja sabeu què heu de fer si voleu aguantar). Doncs bé, ahir quan estava veient el programa en qüestió, vaig recordar les discussions que tinc amb els meus amics (quasi tots). A estos ratets de xerrada els diem discussions perquè algun nom ha de tindre això. A mi m’agrada més el nom de matisacions. Quasi tots pensem el mateix excepte en alguns xicotets detalls de forma i superfície, mai de profunditat. Inclús a vegades, ens passem i ataquem al contrincant ideològic amb una ferocitat brutal, dient coses que no pensem de veres i divertint-nos una barbaritat. Que això ho faça jo amb els meus amics en un bar o en casa d’algú arriba a ser molt divertir. Però que ho facen un grup de periodistes professionals i cobrant de la nostra butxaca, no té ni puta gràcia.

Hui presente un medicament recomanat per la classe política valenciana i que t’ajudarà a ser molt més feliç.

Deixa de pensar en el que realment importa!

Meninfotil: Vols que te la bufe tot i ser més feliç?

Meninfotil: Vols que te la bufe tot i ser més feliç?

Recomanat per a:
- persones que no entenen cóm pot estar passant això en el seu poble o ciutat.
- persones que venen de fora i no entenen cóm som els valencians (integra’t completament!).
- persones que volen viure en un país meravellós i pioner en el món mundial.

Recomanacions:
Prendre un comprimit tres vegades al dia: en el desdejuni, a hora de dinar i a hora de sopar. Si feu les tres menjades mirant les notícies, és recomanable prendre’s dos comprimits. Si mireu el notícies a Canal 9, és recomanable pujar la dosi a 3 comprimits el primer mes.

No ho dubtes, pren-te els nous comprimits Meninfotil, no tornaràs a tindre pujades de mala llet, no trencaràs més taules a punyades quan estigues mirant les notícies, ni t’entraran eixes calors a l’hora de dinar i sopar. I, sobretot, podràs dormir molt més tranquil. Total, ni l’educació, ni la Sanitat, ni res és important, mentres tu estigues bé, la resta…

Així és la notícia. Mentre uns quants fem esforços puntuals i diàriament per no tornar a caure en el vici del fum, uns altres estan obligats pel pare Estat. Quin món este! Quina disparitat de capacitat d’elecció. El que torna a demostrar esta notícia és que el més important en este món no som la majoria de les persones i les seues vides, sinó que ho són les vides de uns quants que controlen l’economia i els grans beneficis. I més en un país com la Xina, on les persones són només unes peces xicotiues (ni tan sols són xicotetes) del gran engranatge Capital-Comunista.

Sóc de l’opinió que els símbols pesen massa en esta societat. Ens marquen i ens cataloguen amb els símbols i els gestos. Certes persones necessiten catalogar-ho tot, saber si penses com ells o eres contrari. Proves d’això les tenim a les discussions generades arrel dels bons articles de Vicent Baydal sobre la nostra senyera, la d’ells i la de tots. Quin lio! Bé, el que és clar és que n’hi han certes persones que els té igual la bandera que seguisquen o si saben com són els símbols o no. La quëstió es pegar i au. Quan vaig veure estes creus no podia parar de riure. Pensant-ho després, detingudament, els feixistes ens demostren que són uns ignorants dia a dia, que no saben de què estan parlant. El pitjor és que és una ignorància violenta, com quasi totes les violències.

Les fotos són reals com la vida mateixa.

Xè! Açò cóm era? Les dos cap a baix o només una? Així estè bé! Sóc un artista! (Podre desgraciat)

Xè! Açò com era? Les dos cap a dalt o només una? Així estè bé! Sóc un artista! (Ignorant de merda)

Xè! Però no eren les dos cap a dalt! Mecaguen! Aixina ja està bé! Que me tinguen por, axiò és lo que importa! (Desgraciat de merda)

Xè! Però no eren les dos cap a dalt! Mecaguen! Aixina ja està bé! Que me tinguen por, axiò és lo que importa! (Desgraciat de merda)

Ja comentava l’altre dia que no sabia què fer amb el Facebook. Hui en la red està escampant-se (1, 2, 3, etc.) com la pólvora que esta red social, que en poc de temps serà la més utilitzada en tots els països, ha canviat els seus termes d’ús. A partir d’ara, les fotos que penges seran sempre per ells, independentment si esborres els teus comptes. Açò ja no m’agrada gens. No es vulneren drets fonamentals? O tal volta no existeix una llei que ens defense? I el que és més important, quanta gent s’enterarà d’este canvi de política? Esperem que el màxim. Jo crec que el dia menys esperat, quan em canse, com m’ha passat amb el Vista, tancaré el meu compte i adéu. El que és segur és que no pense penjar una foto més i vaig a controlar més de prop les que ja estiguen penjades on isca jo.

Els que visquen o vivien en València saben què bonica és la seua ciutat. Té un riu preciós, sense aigua, però riu, o això diu la Geografia clàssica (esperem que el riu no torne mai al seu caval). Per mi, sense burles, el riu és d’allò més bonic de València. Té també un dels cascos antics més grans d’Europa, envellit, però bonic. Per altra banda, està al costat de la mar, no em direu que no és un gust anar en tramvia a nadar a la platja, en aigües brutes però podeu nadar. És que s’heu de queixar de tot! I el barri que està al costat de la mar, què em dieu? Què bonic és el Cabanyal, quanta història! Pots anar en bicicleta perquè és plana i tens el riu per còrrer i anar sense que t’atropellen. És una ciutat amb molta llum. També té una Albufera preciosa, tot un parc natural, només a uns pocs kilòmetres del centre de la ciutat. En definitiva, que València és rebonica!

I, prop d’ací, ha d’haver una altra ciutat increïble però certa (si clickeu podeu veure la pàgina original de l’ajuntament). En esta ciutat els lleons van solts pel carrer, els cotxes van a més de 300 km/h i molts carrers donen a la mar. Fotrer! Si pareix València.
Ací teniu el video (he buscat la versió en valencià, però com no, no està, vergonyós!):

Però si és València! osti tu! Què diferent pareix en el video. Jo pensava que esta ciutat estava en un país on són tots molt rics, on el gobern no està endeutat fins l’eternitat, que tenen totes les necessitats primàries cobertes, que els preus estan a l’abast de tothom, que la cultura brolla pels carrers, que els lleons es nuguen amb botifarres, que la Sanitat funciona a la perfecció i no fas cúa ni per anar al metge de capçalera, que el metro passa cada minut en compte de cada 8 minuts (com a prompter), que els jutgats no estan col·lapsats, que els xiquets saben tres llengües (són trilingües!), no sé, que era un altre país. Però veig que no. Que és València, que si, que està molt bonica, però per dins, està com sempre, pobra de contingut.

Per favor, un poc de trellat i deixeu-nos de prendre per bobos!

En estos temps de crisi, que més que còrrer pareix que tots sigam crancs, pareix que l’única alternativa a la producció dels païssos explotats i emergents, on la mà d’obra és molt barata, és la innovació. La innovació, com l’educació, costa diners. [M'agradaria recordar en este punt que la Generalitat li deu molts diners a les universitats, però este és un altre tema.] La producció innovadora ha de ser la clau fonamental del nostre desenvolupament económic, tant de l’Estat com del país. Sobretot, per poder ser competitius i no quedar-nos darrere. Ara és el moment d’especialitzar-se i crèixer tecnològicament, no perquè siga el moment, sino perquè farem tard si no aprofitem el moment. Per altra banda, la base de la innovació tecnològica ha segut la investigació aplicada. I, com no, la base de la investigació aplicada i industrial ha segut la invesigació bàsica. La investigació bàsica és fonamentalment suportada pels diners públics. Si continuem tot este fil lògic, la inversió en investigació bàsica és fonamental per poder desenvolupar i innovar tecnologia.

Tot este rotllo és per dir-vos que hui estic realment enfadat. Fa dues setmanes va eixir la resolució d’unes ajudes amb el nom de Gerónimo Forteza (jo sempre havia pensat que era amg ‘j’). Segons el director general de Política Científica, Jesús Marí, tenen la funció de (notícia):
– promoure la contractació de personal investigador.
– permet millorar la qualificació del personal investigador.
– incrementar el personal en investigació.
– augmentar el temps de dedicació dels investigadors al seu treball.
– entre d’altres…
I, sobretot, li agrada dir que “la Generalitat té l’objectiu primordial de formentar la investigació d’excel·lència”. Fins ací, tot perfecte.

Ara mirem les xifres de la resolució:
Pressupost: 311.550€.
Places: 67 places o persones (no ho oblidem).

En un principi, anaven a ser 700.000€ per a 100 persones (7000€/persona) (notícia).
Finalment, lamentablement i incomprensiblement s’han baixat els diners destinats a estes ajudes a menys de la meitat. Però, fem el càlcul del pressupost destinat a cada contracte: 4650 €/persona. En este sou hem de tindre en compte que s’han de pagar l’IRPF, la quota patronal, la Seguretat Social i a la persona. Són contractes de llicenciat a jornada completa. En definitiva, que amb estos diners es poden contractar a 67 persones durant dos mesos. Dos mesos!!! És vergonyós. Tot el que haja treballat alguna vegada sap que en dos mesos no dona temps a res, i més si s’ha de desenvolupar un treball mitjanament qualificat. Per tant, jo em pregunte quina és la finalitat d’estos contractes. El que segur que no donen és estabilitat, ni seguretat, al personal investigador.

De fet, si visites les pàgines dels centres on han segut concedits estos contractes, pots veure que, efectivament, la convocatòria és recentment tancada. A més, t’avisen que la durada és fins desembre d’enguany. Algú haurà sobreviscut un parell de mesos més però, solucionar, haurà solucionat poc.

Amb tots estos càlculs fets, el director Jesús Marí podria afirmar millor que les finalitats d’estos contractes són:
– promoure eventualment la contractació de personal investigador.
– permet millorar un poc la qualificació del personal investigador.
– incrementar eventualment el personal en investigació.
– augmentar eventualment el temps de dedicació dels investigadors al seu treball.
– i moltes altres coses eventuals.

Senyors polítics, s’els ompli molt la boca quan parlen de xifres amb molts zeros i afirmen que promocionen estes coses i aquelles altres. Però, per favor, recorden que sabem sumar, restar, multiplicar i, inclús, dividir. I sobretot, han de saber que: No som imbècils! Ja està bé de vendre imatge i no construir res de profit.

Blog sobre temes diversos i opinions sobre la vida en general, escrit des de l'Horta Sud i amb el cor en la ribera del Xúquer.
  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter