Categoria: Humor

 

Hi han proves evidents de que els valencians volen conquerir Catalunya poc a poc“. Així de dur ha sigut un representant de la dreta catalana al passar la setmana santa en València. Continuava amb la següent declaració: “He vist proves claríssimes de que els valencians estan adquirint, amb tota normalitat, certes costums catalans per fer-se-les pròpies i furtar-nos la nostra cultura“. I és que este polític està realment indignat de que alguns forns valencians (inclús alguns supermercats com Consum) comencen a vendre les típiques mones de pasqua de xocolata. Les seues impressions es confirmaren al comprovar que en algunes llibreries (com París-València) es regalaven roses al comprar un llibre el dia de Sant Jordi. Les declaracions continuaren: “Estes costums són nostres i no podran furtar-nos-les! Mai ens faran valencians!“. I és que la dreta catalana porta uns anys darrere de la idea de que un sector de la societat valenciana vol substituïr la identitat catalana per la valenciana. L’esquerra catalana ha contestat llevant importància a estes accions i opina que “són causa de la proximitat geogràfica, la llengua comú i de l’intercanvi cultural“. La dreta catalana ha contestant afirmant que “l’esquerra el que vol és que desaparega la cultura catalana. Sempre han volgut ser valencians. Si per ells fóra, la cultura catalana seria eliminada. Nosaltres som els vertaders defensors de la nostra cultura i les nostres tradicions“.

Evidentment, estes declaracions són inventades. Els fets de que en Consum venen mones de xocolata i que en París-València donen una rosa quan compres un llibre pel dia de Sant Jordi, no. Em pregunte perquè al meu país este tipus de declaracions es veuen normals i admissibles, però a la inversa són inimaginables i, fins i tot, sonen ridícules. Tots sabem la resposta, cadascú la seua. I la conseqüència és que la nostra llengua i la nostra cultura cada vegada està més feble.

Navegant m’he trobat en el blog de Txerra Cirbián que els Monty Python complixen 40 anys. Al sentir este grup sempre me venen molts records al cap de l’adolescència. Hores i hores davant del televisor mirant una i altra vegada les seues pel·lícules. Amb els amics del poble, amb els amics de València i, una i altra vegada, en casa. Pel·lícules tan memorables com La vida de Brian, els sketchs de Monty Python’s Flying Circus o les 40 voltes o més que m’he partit el pit amb El sentit de la vida, sense dubte una de les películ·les amb les que m’he rist.

Sense dubte, és un humor un tant especial i, sobretot, molt elaborat. Crític amb tot el que es menege i amb eixe toc anglès que tant m’agrada. Si voleu veure alguns dels millors sketchs, en el portal Gnews han fet una selecció dels 20 millors (segons ells, per supost). El que més em crida l’atenció és que el llenguatge de programació Python rep el seu nom com a homenatge pels bons moments passat pel seu creador.

I, no puc acabar el post amb l’sketch amb que més m’he rist, juntament amb Vicent (que bé ens ho passàvem). És un poc bèstia i cabronet, però és boníssim!

Pd: és l’única versió que he trobat que no està en anglès.

Blog sobre temes diversos i opinions sobre la vida en general, escrit des de l'Horta Sud i amb el cor en la ribera del Xúquer.
  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter