Categoria: Política

Fa dies que volia escriure sobre la política en general, de la poca confiança que generen els polítics i dels casos de corrupció. M’agradaria que esta democràcia madurara i anara posant límits als polítics. Mesures de dignitat i transparència, como molt bé explica Julià Àlvaro i que els polítics tingueren només un segon de dignitat. No és possible que els polítics, independentment del color, estiguen més de dos legislatures en el poder, que els comptes públics no siguen completament transparents, que votem només cada quatre anys, que no siga clara la llei d’incompatibilitats, que accepten regals (ja siguen ridículs o de idiotes), que es facen rodes de premsa sense preguntes i una interminable llarga llista de canvis. Estes mesures donarien valor i estima a la política i als polítics. Però clar, evidentment, els polítics no estan per la faena, ells viuen molt bé.

Gràcies a fernand0, arribe a un estudi on comparen els sous dels polítics mundials respecte a la mitjana de la renda per càpita dels ciutadans en cada país. Com veiem, els sous dels polítics espanyols és el doble d’esta renda. Cosa que trobe normal si només cobraren això. Per al meu gust, faltarien dades importants com la comparació del sou amb la productivitat i conèixer els diners que guanyen gràcies a ser polítics. Per suposat, s’haurien de sumar els regals com tratges, anxoves (no suporte que em tracten com si fóra imbècil), etc. Jo crec estarien més lluny del centre. També, m’agradaria que feren el mateix estudi amb els sous dels polítics que s’ho deixen per anar a l’empresa privada, tal volta estaríem com l’Argentina, Moldàvia, Kenya i Cambodja.
Imatge | Infoesthetics

Moltes reflexions estem sentint dels resultats de les eleccions del diumenge. M’agradaria afegir alguna cosa intel·ligent, ocurrent i fascinant. Fer un anàlisi profund i repensat. Però, estic fart. Al final vaig votar i no em vaig sentir bé, ho vaig fer per obligació moral i social. Una obligació que m’he imposat jo perquè els polítics no puguen amb mi. No vaig a dir coses com que la participació va disminuint amb el pas del temps o que el Parlament no és cada vegada més de dretes, sinó que anem camí de la ultradreta. La dreta augmenta i la ultradreta també.

Simplement m’agradaria apuntar que el “vot en blanc” és la setena força política més votada (1.41%). Crec que la pròxima vegada m’afegiré a este grup polític a veure si, per fi, trobe a un no-parlamentari que em puga representar.

Desgraciadament per mi, cada dia soc menys polític. I això és negatiu, ja que podria passar a ser un meninfot més, augmentant així l’alt percentatge de la població d’este país que no saben ni els importa el que facen els polítics. Però, és que el panorama no pinta gens bé. Per una part, ara mateix està declarant el ben vestit “Tío Paco” com l’anomenen els gitanos valencians (pa i circ). El PSPV-PSOE que no alça el cap i no l’alçarà mai a este ritme. I amb els grans partits mig afonats, les alternatives estan com sempre, renyint entre ells per coses sense importància i lluitant per un poder que no tenen. Som quatre gats i damunt mal ajuntats. Així, no hi ha forma de fer res.

Ara seria el moment que s’alçaren i ocuparen el seu lloc, que demostraren que n’hi ha una altra forma de fer política. Però no és així. Desgraciadament, són iguals. Una llàstima per tots nosaltres.

El 7 de juny votem a Europa, a qui votaré? Potser que siga la primera vegada que vote en blanc.

Tot és imatge. De lluny queda bé, però de prop...

Tot és imatge. De lluny queda bé, però de prop...

Esta és la sensació que tinc amb les construccions i events que fa el nostre president i el seu grup de treball. Pareix que superficialment és bonic, però baix ja sabeu el que n’hi ha. Gasten els diners de tos independentment de les conseqüències. El més important és la imatge. Total, paguem nosaltres i ells se n’aniran qualsevol dia…

És que hui vaig a fer la declaració i segurament em tocarà pagar. Sóc partidari de pagar impostos, però em peguen una punyalada cada vegada que veig en què s’ho gasten estos.

Imatge: FailBlog

Navegant, m’he trobat estos videos sobre la guerra en Gaza realitzats pel periodista Jon Sistiaga, eixe bon periodista que va ser segrestat en 1999 i que ens intenta informar sempre des dels conflictes.

En esta recopilació de videos amb el nom “Allò que Israel no volia que vegérem”, podem comprovar que Israel no ha destruït Hammas. El que ha fet és destruïr les infraestructures de Gaza, matar a moltes persones innocents i ferir a xiquets. En definitiva, només ha donat de menjar al monstruós odi contra Israel que tenen els palestins. Israel ha abusat del seu poder armamentístic i polític durant tota la guerra. Lamentablement, com en tots els conflictes, no totes les vides valen igual. Només unes dates, han mort 13 israelians (3 civils i 10 militars) per 1284 morts palestins, dels quals uns 223 eren de Hammas, 167 de la policia de Gaza i la resta, innocents (894 civils, 280 xiquets i adolescents menors de 18 anys, i 111 dones). Però el pitjor és que tornarà a passar.

N’hi han moltes imatges impactants i violentes, però són molt interessants, un reportatge molt ben fet i, sobretot, que ajuda a entendre un poc més. És llarg, però si teniu temps, val la pena.

Després d’haver llegit l’article de hui de testic accidental (via Vicent) sobre Zapatero i l’Església Vaticana, només puc felicitar-li i dir-li que té molta raó. Este president pareixia que donava un salt qualitatiu important en la política social la legislatura passada, gràcies als gestos i canvis legals per a diversos col·lectius. De fet, pareixia que anava a continuar plantar-li cara al gran poder religiós, sempre present en els mitjans de comunicació.

M’agradaria que recordareu que en la legislatura passada, quan va vindre el Papa de Roma. Este és el punt que vull afegir com a gest del passat que ha canviat en el govern. Pareixia que Zapatero passava un poc d’ell, que venia, però no li feia molt de cas, amb gestos com no anar a la misa rodejada de waters. Aquella vegada va vindre el Papa a dir-nos com havíem de formar les nostres famílies, amb un atac directe a la diversitat de famílies. Doncs en aquella visita del màxim dignatari del Vaticà, pareixia que el Papa no era una persona tan imporant per al Govern Estatal. Pareixia més bé que poc a poc aniria distanciant-se. Inclús, es va parlar de baixar el finançament, eixe dia quasi plore de gust…

Però, en aquesta legislatura, arriba el príncep del Vaticà i el Govern s’acatxa els pantalons directament. L’Esglèsia no cedeix res, ve a mantenir el que té i, si pot, millorar. Venen del Vaticà a dir-nos que el Govern ha de canviar una assignatura (no entre en el contingut) del sistema educatiu, que modifiquen la llei de l’abort (disminuint els terminis) i demanant els mateixos diners (el Govern els donarà la mateixa subvenció). Xè! Venen demanant, us han atacat tots estos anys directament (Fins i tot hem vist retors manifestant-se!!) i damunt els feu la pilota! No, així no! La pròxima vegada no vindran a mantenir, vindran a per més. Respectem-los i que ens respecten, però no ens humiliem d’eixa forma, per l’amor del seu Déu!

Hui és el dia. Per fi ha arribat. Se’n va per sempre de la política internacional. A fer la mà Bush!

I el substitueix el primer president negre, Obama. No crec que este home canvie la política internacional dels EUA. Espere, almenys, que els ciutadans del seu país noten la diferència. Jo, personalment, espere que cumplisca amb el desig de tothom de que tanquen Guantánamo. Que ja ho tenen bé. Realment, no espere res més.

És el dia dels senyors de la guerra d’Iraq, sense dubte, hui se’n va l’últim president del trio de les Açores. Ja era hora, massa ha durat este inútil. Estic content, porte 8 anys esperant este moment. Tal volta no canvien moltes coses, però no hauré de tornar a veure a este inepte prenent decisions importants i internacionals.

I, coincidint amb este dia tan important per a la política internacional, l’ex-president Ánsar és nomenat Doctor Honoris Causa en una de les universitats privades catòliques de València, el CEU. Per què estes coses han de passar sempre a València? Per què? No podem enganyar-nos, som terra pepera, quina llàstima!

Davant d’este video on perilla la integritat física del lamentable Bush, només puc dir una cosa:
Quina llàstima!

Sóc un animal polític. No he pogut ni volgut evitar-ho mai, m’ha agradat la política de sempre i crec que sempre m’agradarà. Últimament, el meus raonaments i constatacions de la realitat em dirigeixen a pensar que tots els polítics son uns incompetents, que no arriba dalt el més vàlid, sino el més llepó i trepador.

Dins de l’actualitat, esta setmana he fet un concurs estatal de declaracions polítiques. De totes les que he llegit, estes han sigut les tres millors:

Tercer premi: Joan Tardà (Diputat del Congrés – ERC).
Aportació a la cultura popular: “Visca la República! Mort al Borbó!”.
Persones afectades: el rei, descendència i ascendència (posem-ne mil).
Motius: Que és republicà, ho sap tothom. Que no li agrada el rei, també. Que no vol matar-lo, per suposat. Que vols matar-lo políticament parlant, més encara. Però que ho digues en un mitin, per favor, és que estàs fava perdut! Xè, això no se diu així, pel teu bé, no te dónes compte que pot anar a per tu la Constitució?

Segon premi: Pedro Castro (alcalde de Getafe – PSOE). President de la FEMP.
Aportació a la cultura popular: “¿Y por qué hay tanto tonto de los cojones que todavía vota a la derecha?”.
Persones afectades: 11 milions (aproximadament).
Motius del premi: Esta frase és antidemocràtica completament. Ridiculitza a la gent que no pensa com ell, quasi 11 milions. És molta gent. Això és fer-se enemics, xicon! Este, des que el Getafe quasi guanya la copa, es pensa que pot dir el que vulga. Perdona, però has de ser més espabilat, que pareix mentida. Esta frase té un mèrit i és que el PP ha botat de seguida. És que ja no són de centre?

Primer premi: Manuel Fraga (President i fundador del PP o AP, ex-ministre de Franco, etc…).
Aportació a la cultura popular: “Habría que ponderar colgándolos de algún sitio” (sobre els nacionalistes).
Persones afectades: més de 1.800.000 amb representació parlamentària (font).
Motius del premi: Fa falta que els enumere, mäemeua! Osti tu! Este home no insulta als que no pensen com ell, sino que els penjaria d’algun puesto. He pensat moltes formes de penjar a algú de forma figurativa o real, i cap és bona. Realment, este home no insulta a ningú, només els dessitja fer-los mal. I quan ho diu, es queda més ample que el món, què cara més dura.

De les tres declaracions, les de Fraga són les més greus. He “premiat” el significat de les declaracions pel nombre de gent que afecten i la seua gravetat. He posat la segona la de l’alcalde de Getafe perquè no dessitja la mort de ningú, públicament, però insulta a 11 milions de persones. El tercer premi és per al diputat perquè dessitja la mort a algú, però a poca gent, en comparació al primer premi. Però, les de l’ex-ministre són massa, insulta la democràcia i dessitja la mort a quasi dos milions de persones. Res!

Personalment, agraïria als polítics que no ens tractaren com si forem tontos, penjats o Borbons. Per favor, feu política i deixeu-vos de mamonäes, insults i dessitjos de mort.

Doncs si, ha passat el que tots esperàvem, ha guanyat Obama. Ja s’han dit prou coses d’este home que representa l’esperança de tots per un canvi. Esperem que així siga i que le coses canvien encara que siguen un poquet, però a millor. Darrere queden els huit anys de l’Horrible Bush. En gener pense obrir una botella de cava per celebrar que este inútil se’n va. Esperem que vinguen temps millors i que el gran home negre aconseguisca la meitat de les coses que diu, que ja seria alguna cosa.

Sort per a tots i més per ell.

Blog sobre temes diversos i opinions sobre la vida en general, escrit des de l'Horta Sud i amb el cor en la ribera del Xúquer.
  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter