Categoria: Projectes personals

Quan un poc abans de Nadal em va cridar el soci i em va dir que ja teníem el bancal, va ser una gran alegria. Sabia que anava a ser un camí llarg i que ens esperava un treball llarg i dur. Hui per fi hem acabar de treballar el camp, hem plantat per primera vegada i han sigut unes carxoferes.
Este és el bancalet. No és molt gran, però suficient per nosaltres.

Bancal sense treballar i amb milers de ripios (per cert, quin cel, eh?)

Bancal sense treballar i amb milers de ripios.

Com podeu veure, estava sense treballar. Havíem de començar des de zero. Estos son els passos, a grosso modo, que hem seguit per poder plantar hui (per fi!) les primeres carxoferes:
- Llevar la brossa i males herbes (com odie el fenoll!, encara que m’encanta la seua oloreta).
- Llevar les pedres i ripios (pedres un poc més grans) i cudols superficials.
- Passada de tractor amb ganxa.
- Llevar les pedres que han eixit.
- Passada de retrovato (de veres, m’encanta esta paraula).
- Llevada de cudols, pedres i ripios que han eixit.
- Fer la regadora (l’entrada amb blocs i obra).
- Regada general.
- Passada de tractor amb ganxa.
- Llevada de cudols, pedres i ripios que han eixit.
- Regada general.
- Anivellament del terreny amb cabassos i carretó (vam moure tota la terra!). Ací va la foto. Al camp només li queda que una passada de retrovato i podrem plantar.

Tot nivellat a ull, però es veu prou bé.

Tot nivellat a ull, però es veu prou bé.

- Passada de retrovato. Foto inclosa. Pareixia increïble, el moment havia arribat.

passada de mula amb retrovato

Passada de mula amb retrovato.

- Llevada de ripios, cudols i pedres que han eixit.
- En eixe moment, este matí, la terra ja està preparada per a plantar.

Ara a plantar les carxoferes. Fem quatre cavallons i anem a pels brots. Els brots de carxoferes són trets d’altres ja plantades en anys anteriors. En el nostre cas ens les ha deixades el nostre instructor i pare del soci (quanta ajuda, moltes gràcies!!). Netegem les carxoferes seques de la temporada passada i ell tria els millors brots per a nosaltres. Només tria aquells que tenen brots verds i arrels. En total, uns 50.

El mètode de plantar és senzill. Fas un forat en el cavalló, l’omplis d’aigua i plantes el brot. Tanques la terra i ja està. A esperar que nasquen. És important dir ( jo no hi sabia, com altres tantes coses) que la primera carxofa no es cull, es deixa perquè és fonamental per a que la planta cresca en condicions. Dos fotos més.

Totes les carxoferes plantades.

Totes les carxoferes plantades.

De més prop.

De més prop.

Com podeu veure, n’hi han moltes, però millor que sobren perquè totes no eixiran. Ja estic esperant amb ganes que cresquen, collir-les i torrar-les a la brasa.

És molt més fàcil contar en poques paraules com ha anat el treball, el passos que hem seguit. Sempre, en este tipus de coses, s’han de tindre en compte les circumstàncies alienes a nosaltres, com són l’oratge i les accions de les altres persones (ens han sorregat el camp més d’una vegada). Treballar un bancal només en el teu temps lliure fa que les coses vagen més lentes i no la faena cobrada no et deixa dedicar-li tot el temps que voldries, però tot arriba. I hui ha arribat, hem plantat les primeres carxoferes. És el primer que plantem i hem arrancat. Per fi!


Hui estem de celebració. El portal de compartir cotxe que administre complix un any! Felicitats a tots els que m’ha ajudat, recolzat i han participat en este projecte.

Si fem un ràpid balanç, puc traure diverses dades:
- Mitja de 60 visites diàries (no està mal per al mercat que té este tipus de pàgines amb 2400 recerques mensuals en Google per a “compartir coche”).
- Les visites són prou rendibles (anem sobre espectatives).
- Este tema està cada vegada més en boca de tots i puc crèixer poc a poc.
- Segona posició en Google, millorable amb el temps.

Part de la tàctica a seguir a partir d’ara:
- Posicionament fins la primera posició en diferents termes.
- Aplicar noves formes de publicitat per augmentar la rendibilitat.
- Secrets que no pense desvetlar…

Doncs, això, que moltes gràcies a tots i espere d’ací un any que els nous objectius s’hagen complit.

S’han acabat les vacances. Ja ha tornat la normalitat. M’ha costat un poc, però hui ja pareix que les coses han tornat a la rutina. Espere que algún dia la normalitat siga no treballar però, per ara, continuem treballant. Esta setmana és més curta, menys mal, sino seria insufrible. No és per tant, però per ser un dia normal, el present ha de renegar un poc per trobar-se. Tot anava com un dia normal, t’alces, fas la faena, dines, continues treballant i a fer cosetes.

Una de les cosetes que tocaven fer esta vesprada era acabar-me el llibre del Nadal, “Los Pilares de la Tierra”. Encara no me l’havia llegit i, havia sentit tant parlar d’ell, que em vaig dir que este nadal m’el llegiria. Estava en el moment final de la història, tot començava a acabar-se quan m’han fet una cridada al mòbil inesperada. Caguen!

He contestat com sempre que veig que no conec el número de la pantalla, pensant que serien els pessats de sempre i ja tenia la resposta preparada: “Gracias, pero estoy contento con mi operadora”, alguna cosa s’ha de dir. Però, no era una cridada qualsevol. Era de la ràdio, més concretament de Punto Radio. Ha sigut tot molt ràpid. M’han cridat per preguntar-me diverses coses del portal de compartir cotxe que he creat i administre: comparteviaje.es. Ha sigut una entrevista ràpida i m’han pillat tant de sorpresa, que no li he preguntat si era en directe o quan anava a retransmetre’s. Al acabar, després del moment d’eufòria i el típic “Què ha passat ací?”, he caigut en el que acabava de respondre i estic segur que si m’ho haguera preparat, haguera eixit millor. M’han pillat de sorpresa. De totes formes, estic content perquè sempre s’agraeix que parlen d’una pàgina teua, ja siga en la ràdio o en altra pàgina. Espere sentir-me algún dia en el meu moment de glòria.

Així que hui ha sigut un dia complet, m’ha acabat el primer llibre de l’any i m’ha fet una entrevista en la ràdio. No puc demanar molt més, ha sigut un dia productiu.

Per cert, Madeira genial, si uns agrada la muntanya, heu d’anar. És salvatge i d’una bellesa brutal. Un destí molt recomanable per als que els agrade el senderisme i la natura.

Hui m’ha cridat el soci i m’ha dit que finalment ha conseguit el bancal. Ja era hora! Evidentment, no ho dic per ell. Quan m’ho ha dit, he pensat que la senyora alcaldesa s’havia portat bé amb nosaltres, però, lamentablement, no ha sigut així. El bancal no ens l’ha deixat l’ajuntament, sino un bon veí que és capaç de compartir el seu tros amb nosaltres. Encara hui no se qui és, sempre he sigut fatal per als malnoms, ni de quin partit polític és (si això importa), només se que és un veí que ha sigut més bo amb nosaltres del que ha sigut el propi ajuntament.

M’explique un poc millor. Com tothom sap, al costat dels rius no es pot construïr res perquè és zona inundable. En el seu dia, l’ajuntament va decidir cedir un poc de terra que hi ha vora riu i de fàcil accés, perquè els veins del poble que ho demanen, cultiven el que vulguen. L’estiu passat vam decidir que estaria bé tindre un tros per a nosaltres, per completar una activitat de l’Aldufa i, fonamentalment, perquè el meu soci m’ensenye un poc com es treballa la terra. Moltes vegades ha parlat el meu amic amb l’alcaldesa o gent de l’ajuntament sense traure ni profit ni resposta afirmativa. I, finalment, hem conseguit un trosiu de terrra, però compartida. Només puc dir des d’ací: Gràcies bon home!

Ja fa temps que vull tindre el meu bancalet, però no em veig capaç de començar si no m’ajuda ningú i, sobretot, si no m’ensenyen a treballar la terra. I hui, per fi, m’ha cridat per dir-me que ja el tenim. Que em prepare per a la faena que ens queda: llevar pedres, passar el retrovato (m’encanta esta expressió) i, en general, arreglar-ho un poc per a començar a cultiver les nostres pròpies verdures. Estic content, després de nadal ja podem començar a treballar en ell, a preparar la unitat didàctica i a fer la sospedrada. Tinc forces i, sobretot, tinc il·lusió de treballar (no em reconec). Ja us aniré contant.

En estos temps que pareix que una de les poques eixides que li queden a la nostra economia és la investigació, el desenvolupament i la innovació, les autoritats polítiques i científiques donen suport a la divulgació científica.
En este àmbit divulgatiu, vull donar-vos a conéixer l’associació de la que forme part i està començant a treballar fortament.
El grup es diu Piratas de la ciencia.

En els últims mesos, un dels membres, Guille, ha estat molt liat en l’organització del curs acceptat en la UIMP. Des d’ací, done les gràcies a tots els pirates i sobretot al company!
El curs es diu:
Nanoconexiones en la frontera de lo invisible: relaciones entre la Ciencia, el Arte y la Sociedad a través de la Nanotecnología.
Si us agrada la temàtica, ja sabeu, matriculeu-vos. I si conegueu algú que li puga interessar, per favor, fer-li-ho arribar.
Moltes Gràcies.

Blog sobre temes diversos i opinions sobre la vida en general, escrit des de l'Horta Sud i amb el cor en la ribera del Xúquer.
  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter