Categoria: Reciclatge

Des que m’ensenyaren que el Món és maltractat pel que vulgarment es diu “l’home”, he intentat cuidar-lo tot el que he pogut. Respecte al màxim els ecosistemes que m’envolten. Inclús, se que pot parèixer un poc maniàtic, no puc ni matar una formiga, em sap malament. Vaig en silenci, tot el que puc, per la muntanya. Conduïsc el cotxe en marxes llargues. He deixat d’abusar del paper d’alumini. Gaste tàpers de vidre en compte de plàstic (també perquè odie la mescla de tomaca i plàstic dels xinos). I, evidentment, recicle paper, plàstic i vidre. I el que no té cabuda en estos tres, va directament al fem orgànic. Per descomptat que podria fer compost, però crec que el balcó no és el millor lloc.

Si eres aficionat a reciclar, ja siga perquè estimes el Món o per no quedar mal davant dels teus fills o la teua parella, t’hauràs donat compte que la bossa que més ràpidament creix és la dels envasos i el plàstic. A una velocitat més lenta segix la bossa de paper/cartró i després, de lluny, la de l’orgànica. I, més lluny encara, a no ser que sigues un aficionat a les begudes alcohòliques fregant la malaltia, la de vidre. De fet, la bossa dels plàstics s’ha de baixar quasi diàriament.

No se si al teu poble o ciutat passarà, però sorprenentment, al meu carrer, com pots veure en la foto, la relació de cotenidors no respecta la realitat del bon reciclador (ni del bon escriptor, ja que orgànica du accent en la “a”). Això ja passava amb els contenidos d’abans, eixos que podies apartar per aparcar més còmodament, encara que ara la relació està més equilibrada. El que em demostra que esta relació no haja variat en sintonia amb la modernor dels contenidors és que la gent no recicla tot el que pot. També demostra que lamentablement tampoc hi ha voluntat dels ajuntaments a que es recicle al màxim. Amb esta distribució és impossible que tots reciclem, les bosses s’eixirien diàriament. La bona notícia és que si la tendència canviara, amb estos contenidors simplement canviant l’etiqueta es podrien reciclar sense problema i no ens hauríem de gastar més diners en contenidors nous. Esperem que este dia arribe més prompte d’allò esperat.

Les cases sempre s’omplin de trastos. Quan més temps vius en elles, més trastos guardes. En esta època de avanços tecnològics i d’aparells diversos, ja comencem a acumular tot tipus de dispositius lesionats i mutilats. Què fas amb un ordinador vell? I al mòbil que li has pegat un colp a la pantalla que no es veu bé? I al telèfon dels teus iaios (eixos que has de ficar el dit i rodar)? I amb una impressora que no li corre el carro de les tintes? Doncs tens tres opcions bàsicament. La primera, dur-los l’eco-parc que més estiga prop. La segona, passar de tot i llançar-los al contenidor verd. La tercera, vendre’ls a averiado.net. Si és que en temps de crisi, hem d’aguditzar l’ingeni, està clar.

Via | ikkaro

Bicicletes al canal

Bicicletes al canal

Estes pasques hem pegat una volteta per Holanda. Una de les coses que més m’ha impactat, a banda de la llibertat de vicis, ha sigut l’aprofitament del seu entorn. El paisatge està completament modelat per ser aprofitat al màxim. És raonable quan veus que els falta espai amb una densitat de població tan alta. Jo he trobat a faltar la natura salvatge. Això si, no es pot negar que cuiden l’ambient, quanta bici! Quin gust!

Esta foto és un exemple de l’aprofitament al màxim: Reciclar un vaixell per a pàrking de bicis.

Entre tant de color no queden tan malament els contenidors per reciclar. Al principi no em van agradar, vaig pensar que eren massa trasto per estar en la muntanya, no era gens estètic. Però, ja fredament, vaig pensar que és bona idea. On millor reciclar que enmig de la muntanya!?

Foto: parc natural del Montseny.

Hui comence una sèrie de fotos de casos curiosos en els que podem veure com el reciclatge no només és separar paper, plàstic, vidre i orgànica.

Sempre m’han fet gràcia les banyeres en mig de la muntanya. Sempre em pregunte el mateix. Quins joguets triaran les vedelles per banyar-se? D’on les trauen? Tindran eixos adhesius tan lletjos perquè no t’esbares? Per cert, què importants són els tapons!

Blog sobre temes diversos i opinions sobre la vida en general, escrit des de l'Horta Sud i amb el cor en la ribera del Xúquer.
  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter