Després d’una setmana dura de política internacional, nacional, estatal i antiecològica, no m’abellix parlar de la hipocresia de les democràcies europees i americanes quan donen paraula als militars que fan un colp d’Estat. Ni tampoc de que cada vegada que parlen de corrupció i evasió d’impostos no impedida. Ni tampoc del merder de les centrals nuclears i que deixem eixe debat per més endavant (tinguem-lo ara!), prenent altra vegada decisions populistes en compte de mirar per la majoria. Ni tampoc de que hui fan tres anys del terrible accident de metro i ningú ha dimitit ni n’hi han responsables. I, damunt, el metro continua igual en el tema de seguretat.

Vull parlar d’un grup (gràcies Vicent) que m’alegra tots els matins: Compartir dóna gustet amb el disc Marquet. M’agrada la música, molt nostra. M’agraden les lletres, es queixen com ens queixem tots amb molt d’art. M’agrada el nom, m’agrada compartir, pensar que n’hi ha un món més compartible i just. Que ens regalen la seua música per promocionar els directes i no quedar-nos en el sofà i eixir a ballar. Este és el model de música del futur. Esta mentalitat dóna gustet. I, sobretot, m’agrada les sensacions que em provoca tot este conjunt. Des de la primera cançó, que em recorda a les nits caloroses sentint els amics tocant marxes mores per després interpretar-les en l’agost, fins la que em recorda a l’amiga que és mare fadrina. La sensació que t’ompli en altres cançons d’alçar-te a ballar i demanar el que és nostre i lluitar per tot! En fi, que us recomane a tots que el sentiu i se’l descarregueu, que és de bades.
Ací us deixe la cançó que dóna nom al disc.

Etiquetes: ,

En esta entrada hi ha 1 comentari.

  1. vicentb
    03 jul 09
    16:08

    De res, pâ això estem. Precisament ahir em vaig passar al mp3 el disc i hui tornava de l’arxiu fent les tonãetes… Quin gustet!

  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter