Hui és el dia. Per fi ha arribat. Se’n va per sempre de la política internacional. A fer la mà Bush!
I el substitueix el primer president negre, Obama. No crec que este home canvie la política internacional dels EUA. Espere, almenys, que els ciutadans del seu país noten la diferència. Jo, personalment, espere que cumplisca amb el desig de tothom de que tanquen Guantánamo. Que ja ho tenen bé. Realment, no espere res més.
És el dia dels senyors de la guerra d’Iraq, sense dubte, hui se’n va l’últim president del trio de les Açores. Ja era hora, massa ha durat este inútil. Estic content, porte 8 anys esperant este moment. Tal volta no canvien moltes coses, però no hauré de tornar a veure a este inepte prenent decisions importants i internacionals.
I, coincidint amb este dia tan important per a la política internacional, l’ex-president Ánsar és nomenat Doctor Honoris Causa en una de les universitats privades catòliques de València, el CEU. Per què estes coses han de passar sempre a València? Per què? No podem enganyar-nos, som terra pepera, quina llàstima!
20 gen 09
23:47
més que peperos, som subnormals, som la causa de tots els nostres problemes, ja ho dia el tio Fuster… però fem bona horxata!!!
Els yankis, ni horxata saben fer…
21 gen 09
12:06
Doncs jo sí crec que Obama canvie la política internacional dels EE.UU. I em sembla que també ho pensen altres, com els que han volgut aprofitar els últims dies de Bush per a fer la matança a Gaza.
També és cert que per poc que canvie sempre serà molt millor que el que ha fet el seu precedent. Jo tinc il·lusió amb el canvi que pot suposar Obama… a temps de desil·lusinar-me sempre estaré. Entec l’emoció que pot estar sentint qualsevol ciutadà d’EE.UU. Jo, que no tinc res a veure amb aquell país, m’emocione i se me posa un nuc en la gola cada vegada que recorde les paraules de Luther King fa 40 anys quan va començar el seu discurs dient que ell tenia un somni en el que tots els homes serien iguals, sense importar el color de la pell. Si jo m’emocione (que sóc un valencià blanquet de pell), m’imagine com estaran vivint-ho allí. M’alegre molt per EE.UU. i també per les conseqüències internacionals que puga provocar.
I en relació a l’altre impresentable honoris-causa de la CEU San Pablo simplement voldria aplaudir des d’ací al grup d’estudiants que va intentar boicotetjar l’acte. Uns estudiants que consideren que això polititza la seua universitat. Premie la seua acció i els anime a que reconsideren on estan estudiant.
Salut.
21 gen 09
21:52
Jo també anime des d’ací als estudiants que intentaren boicotetjar l’acte en el CEU. Una llàstima que no ho conseguiren.
En el que respecta a Obama, si que crec que va a canviar la vida dels ciutadans d’EUA i a millor. Jo també m’alegre per ells. Després de sentir el discurs que va soltar, jo també em vaig emocionar, va dir coses molt importants i va ser molt valent. En la política internacional veig difícil que puga fer alguna cosa. Estic amb tu que Israel ha atacat Gaza abans de que entre Obama, ho vaig pensar només vaig sentir la notícia, els empresaris de la guerra volien pegar un mosset abans de que s’acabe el pastís. S’ha de tindre en compte que els diners que mouen les guerres són molts, i aquells que es beneficien tant, segur que intenten continuar guanyant el mateix o més. La pressió d’este col·lectiu d’empreses és molt gran, m’agradaria pensar que podrà amb ells, però no m’ho crec. Si ho fa, tal volta torne a confiar en els polítics (un punt de pressió més per ell, no estarem demanant-li massa?).
Boooo i salut!