En el que respecta a Obama, si que crec que va a canviar la vida dels ciutadans d’EUA i a millor. Jo també m’alegre per ells. Després de sentir el discurs que va soltar, jo també em vaig emocionar, va dir coses molt importants i va ser molt valent. En la política internacional veig difícil que puga fer alguna cosa. Estic amb tu que Israel ha atacat Gaza abans de que entre Obama, ho vaig pensar només vaig sentir la notícia, els empresaris de la guerra volien pegar un mosset abans de que s’acabe el pastís. S’ha de tindre en compte que els diners que mouen les guerres són molts, i aquells que es beneficien tant, segur que intenten continuar guanyant el mateix o més. La pressió d’este col·lectiu d’empreses és molt gran, m’agradaria pensar que podrà amb ells, però no m’ho crec. Si ho fa, tal volta torne a confiar en els polítics (un punt de pressió més per ell, no estarem demanant-li massa?).

Boooo i salut!

També és cert que per poc que canvie sempre serà molt millor que el que ha fet el seu precedent. Jo tinc il·lusió amb el canvi que pot suposar Obama… a temps de desil·lusinar-me sempre estaré. Entec l’emoció que pot estar sentint qualsevol ciutadà d’EE.UU. Jo, que no tinc res a veure amb aquell país, m’emocione i se me posa un nuc en la gola cada vegada que recorde les paraules de Luther King fa 40 anys quan va començar el seu discurs dient que ell tenia un somni en el que tots els homes serien iguals, sense importar el color de la pell. Si jo m’emocione (que sóc un valencià blanquet de pell), m’imagine com estaran vivint-ho allí. M’alegre molt per EE.UU. i també per les conseqüències internacionals que puga provocar.

I en relació a l’altre impresentable honoris-causa de la CEU San Pablo simplement voldria aplaudir des d’ací al grup d’estudiants que va intentar boicotetjar l’acte. Uns estudiants que consideren que això polititza la seua universitat. Premie la seua acció i els anime a que reconsideren on estan estudiant.

Salut.