Hui, no se per què, he visitat la pàgina de la benvolguda Rosa Díaz i he llegit el famós manifest que part de la societat espanyola està signant. L’he llegit detenidament, aguatant-me no se ben bé si la risa o les llàgrimes. Ha segut massa per mi. Pareix que n’hi ha dues realitats. Una magnífica explicació irònica de la situació la podeu trobar en el blog nopolitica, està molt graciosa.
Coses que m’han cridat especialment l’atenció:
– Les llengües autonòmiques ofeguen el castellà. Impressionant!
– S’ha de garantir l’atenció en castellà en les institucions públiques. Me parto!
– En locals i negocis públics no oficials, la relació amb la clientela en una o ambdúes llengües serà discrecional. Això què és?
– I moltes més.
Tinc la sensació que aquells que signaren la constitució, ara s’arrepenteixen de donar-nos la llibertat de utilitzar i defensar la nostra llengua en tots els àmbits.
Estaria hores i hores escrivint, però ho deixe ací perquè no crec que este manifest arribe a cap lloc, o això espere.
Salut a tots i sobretot a la nostra llengua.
21 jul 08
23:51
Jo no entenc a la Roseta. Què fa criticant a unes llengües autonómiques i defensant a altres? O tots moros o tots cristians, però defendre el castellà com si fóra la llengua de tots els espanyols… Jo pense que no deixa de ser una llengua autonòmica com moltes altres. I no la ofeguem, només demanem un respecte a les fronteres.
23 jul 08
13:10
Jo, de fet, a València parle en castellà i ningú m’entén. Mire la retolació dels carrers, les cartes dels menús i els cartells dels comerços i, sort que sé valencià, perquè si no, no entendria res. En canvi, quan vaig a Castella tot en castellà, això sí que fa goig…
15 set 08
19:19
Doncs, no t’ho creuràs, però per culpa del “manifiesto” he tingut jo la discussió més forta que recorde en la meua feina. Un company va penjar el manifiesto en el tauló de notícies i jo vaig replicar amb un document històric de l’època franquista en què “s’anima” a no ser “paleto” i parlar sempre en la llengua de l’imperi. Això va provocar que el meu company agafara un mosqueig impressionant perquè no podia entendre que jo estiguera en contra del manifiesto. Segons ell la meua postura era radical.
Jo flipe amb la facilitat que té el nacionalisme espanyol per a considerar que ells tenen la veritat absoluta i considerar que els que no pensem com ells som “nacionalistes excloents”.
Mareta meua, com està el pati.
15 set 08
19:25
Robin de la preciosa Murta, el patí està fatal, però ara pareix que s’ha calmat tot un poc. Jo també m’encenc molt quan em trobe de front a algún radical espanyolista, no puc remediar-ho i m’ha costat més d’una discusió forta. Paciència.