Moltes reflexions estem sentint dels resultats de les eleccions del diumenge. M’agradaria afegir alguna cosa intel·ligent, ocurrent i fascinant. Fer un anàlisi profund i repensat. Però, estic fart. Al final vaig votar i no em vaig sentir bé, ho vaig fer per obligació moral i social. Una obligació que m’he imposat jo perquè els polítics no puguen amb mi. No vaig a dir coses com que la participació va disminuint amb el pas del temps o que el Parlament no és cada vegada més de dretes, sinó que anem camí de la ultradreta. La dreta augmenta i la ultradreta també.
Simplement m’agradaria apuntar que el “vot en blanc” és la setena força política més votada (1.41%). Crec que la pròxima vegada m’afegiré a este grup polític a veure si, per fi, trobe a un no-parlamentari que em puga representar.
09 jun 09
17:01
A mi no em pareix mal lo de la ultradreta. Necessitem una força política que ens duga a tots a la merda d’una vegada, que s’ho carreguen tot i ens toquen els collons a tots. És l’unica manera de fer que la gent desenganyada d’esquerres s’anime a moure un dit. El sistema este asquerós que tinguem montat té una inevitable inèrcia a l’autodestrucció, i això és el que passarà tard o pronte.
Dis-me escèptic, però en Europa les esquerres són molt fluixetes, les dretes uns lladres dèspotes i l’abstenció li la bufa a tots. No oblidem que la gent de dretes sempre vota, l’abstenció és un vot d’esquerres tirat al fem, i el vot d’esquerres és un vot tirat al fem…
Així que no patiu: dixem que l’ultradreta ens seguisca donant pel cul, que pot ser arribe el dia que ens faça mal i direm “ja n’hi ha prou”.