Hui en Domisfera puc llegir que alguns països africans estan lluitant per tindre el control del seus propis ccTLDs. Què són els ccTLDs (country code Top-Level Domain)? Són dominis utilitzat i reservats per a un país o un territori, com per exemple, .es per a Espanya, .uk per al Regne Unit i .eu per a la Unió Europea.
Estos dominis solen tindre molt de valor perquè es posicionen millor per a la recerca en els buscadors del mateix país. Així, el domini domini.es es posicionarà millor en Espanya que domini.com. És evident que esta característica els dóna un valor intrínsec. En els paísos “avançats”, cada país els regula com vol i té la capacitat de distribuir-los mitjançant la regulació de les lleis.
Doncs, en Àfrica no passa així. Molts països no tenen el control dels seus dominis. Inclús els dominis d’alguns països els administren persones individuals com un americà en Califòrnia (Illes Maurici) o un belga en Suïssa (Ruanda, Congo). Estos individus gràcies a la falta de control, un poc d’ignorància i passotisme dels polítics, unit a la falta d’estabilitat política al·legada per l’ICANN, fan que ara espoliar siga més fàcil que mai. Per furtar a l’Àfrica no has de moure’t ni de casa. Són els nous lladres de cultura i recursos, són els espoliadors de sofà.
El pastís se’l tornen a repartir els mateixos, els de sempre.
Imatge | ub.edu
Via | Domisfera
27 mar 09
16:59
No sé, no crec que açò siga important. A l’Àfrica hi ha molta gent que no te internet…
Ni tele…
Ni menjar…
Ni aigua…
27 mar 09
17:20
Home, evidentment n’hi han coses més importants. Però no em negaràs que els ho furten tot, els recursos naturals, les seues vides i inclús el control del seu espai virtual abans de que el puguen desenvolupar i gaudir. I, els que ho fan, ho poden fer tranquilament des de casa. Ara, pot ser no et pareix important, però en un futur ho serà i ells ja no ho tenen.
27 mar 09
17:54
No dic que no tingues raó, era un comentari irònic. Volia dir que els tingueM tan “estrangulats” que no és que no els dixem el seu espai virtual, és que per no dixar, ni menjar els dixem. Els ho furtem tot i els dixem la misèria.
27 mar 09
19:09
Ja m’estranyava a mi que no estiguérem d’acord.
30 mar 09
9:09
Sols un comentari, sobre el qual no vull posicionar-me massa perquè no tinc una opinió clara.
És evident que Àfrica ha sigut espoliada per EE.UU. i Europa durant segles. I també és evident que des de fa anys moltes associacions s’han preocupat per dinamitzar Àfrica sense aconseguir-ho massa. No obstant això, la situació africana està canviant per primera vegada i no ve de mans dels espoliadors de sempre, ni de les associacions humanitàries ni de Nacions Unides. El canvi l’ha provocat Xina, un país que ha passat de ser tercermundista a ser la potència mundial a controlar. En dues dècades li ha pegat la volta a l’economia mundial… i quan eixim d’aquesta crisi, Xina eixirà disparada com un coet.
Xina necessita els recursos naturals d’Àfrica per a la seua producció desmesurada. Com a conseqüència, està invertint allí en infraestructures i en mitjans de transport, que donen feina i dinamitzen moltes zones africanes.
Evidentment, ací hi ha molts matisos que afegir, ja que tots sabem el despreci a les condicions de treball que caracteritza a l’economia xinesa, així com la continuïtat del procés espoliador o les conseqüències mediambientals. Però el que és cert és que Xina ha aconseguit que Àfrica comence a tindre un lleuger canvi de tendència… possiblement ara seria el moment de que les institucions internacionals controlaren que no es facen barbaritats.
I repetisc el que he insinuat al principi: no tinc massa criteri per a parlar sobre la conveniència o no d’aquest tipus de desenvolupament. Simplement trasllade el comentari i afegisc la reivindicació que fan aquests països: “Si EE.UU. i Europa cresqueren a costa dels recursos naturales de tot el món i a costa de contaminar tot el planeta ¿per què no hem de poder fer-ho nosaltres? I si ara no volen que nosaltres ho fem, doncs que ens compensen econòmicament per negar-nos el dret a fer el que ells feren abans”
El debat està servit.
30 mar 09
10:13
Jo trobe que els països europeus i EE.UU. no tenen poder moral per dir-li a Xina si pot o no contaminar. Certament, ells estan fent el que nosaltres hem fet tota la vida, com tu dius. Com molt bé apuntes, si que podríem intervindre per veure que no abusen massa, però dubte que ho fem. No ho fem ni al nostre país. Només ens hem de fixar en els negocis xinesos i els productes importats (milions de contenidors al port) que han desplaçat a negocis de tota la vida, tot perquè les grans empreses puguen negociar allà. No crec que facen res, ningú els pararà els peus a l’hora de la contaminació. Possiblement el que farem serà contaminar menys o pagar perquè ells no contaminen, cedint la tecnologia, eixa podria ser una bona solució. Però inviable.
De totes formes, els que sempre perden son les persones que viuen al continent més pobre del Planeta.