Xina necessita els recursos naturals d’Àfrica per a la seua producció desmesurada. Com a conseqüència, està invertint allí en infraestructures i en mitjans de transport, que donen feina i dinamitzen moltes zones africanes.
Evidentment, ací hi ha molts matisos que afegir, ja que tots sabem el despreci a les condicions de treball que caracteritza a l’economia xinesa, així com la continuïtat del procés espoliador o les conseqüències mediambientals. Però el que és cert és que Xina ha aconseguit que Àfrica comence a tindre un lleuger canvi de tendència… possiblement ara seria el moment de que les institucions internacionals controlaren que no es facen barbaritats.

I repetisc el que he insinuat al principi: no tinc massa criteri per a parlar sobre la conveniència o no d’aquest tipus de desenvolupament. Simplement trasllade el comentari i afegisc la reivindicació que fan aquests països: “Si EE.UU. i Europa cresqueren a costa dels recursos naturales de tot el món i a costa de contaminar tot el planeta ¿per què no hem de poder fer-ho nosaltres? I si ara no volen que nosaltres ho fem, doncs que ens compensen econòmicament per negar-nos el dret a fer el que ells feren abans”
El debat està servit.