L’altre dia ja vaig dir que havia pres la decisió de canviar al software lliure. Estava fart del Windows Vista i els programes de pagament. Quan treballes tot el dia davant de la màquina i la connexió falla perquè vol el sistema operatiu, fot molt. Perds més temps del que vols i això al final cansa, i molt. Gràcies a tomaquina i a Eloi i als seus consells, em vaig decidir a provar l’Ubuntu 8.10. Ho vaig fer com ho expliquen en el fòrum d’Ubuntu, tant la instal·lació,com la partició. També em vaig guiar per la guia de tomaquina. Estava tot clar, excepte el puto ‘noapic’. Però, al final, ho vaig conseguir. Oeeeeee!

En acabar, encara em quedava una sorpresa. En principi, la meua idea no era eliminar el Vista. Resulta que ací un aficionat d’informàtic, que aprèn un pas després d’haver pegat 3 cap a darrere i que és molt ignorant en estes coses, no sabia que, com no podia ser d’una altra forma, el Vista és especial per a les particions. Així que no podia accedir a ell desde cap lloc. Em vaig cansar de buscar-lo i, a la fi, el vaig eliminar del mapa. Quin gust. No em sap mal ni tinc por. Crec que viuré millor sense ell, de segur.

Així que ara estic en el punt ensenyar-me coses noves i perdre un poc més de temps que abans. Però, això si, com un xiquet amb un joguet nou. Ara, la següent etapa, saber com s’instal·len els programes que et descarregues de la red.