Fa anys que no me la compre. M’ho vaig deixar perquè va pujar molt el preu i els continguts i els nous dibuixants ja no em feien tanta gràcia. Recorde que tots els dimecres o dimarts, inclús, anava a Zori i la comprava. El primer que feia només comprar-la era mirar la “chica del viernes” i ja després venia la resta. Quan començaren a posar “el chico del viernes”, encara era el primer que mirava, per si de cas.

Era un plaer arribar a casa i llegir totes les vinyetes detingudament, mirant els detalls i llegint a mestres com al difunt Ivà ( que m’enganxà moltíssim al Maqui i no tant a Historias de la Puta Mili), el també difunt el Perich (el millor sense dubte, encara les vinyetes tenen vigència), Fer (gràcies per fer-me odiar a la tuna), Clara, Óscar Nebreda, Mamen i una llarga llista. Eren vinyetes molt crítiques, alguens molt dures, però totes amb molt de sentit de l’humor.

I, com no, també era un plaer compartir-la amb Vicent. Quant que ens hem rist.!Ell em va animar a comprar els recopilatoris, deixant-me els del seu germà, cosa que agraïsc, sempre els duré damunt.

Doncs hui fa un any que El Jueves va ser censurat, no tinc paraules per la manca d’humor dels nostres polítiques, jutges i, sobretot de la nostra benvolguda Constitució, que no ens deixen ficar-nos amb tot Deu. Si ho pense fredament, és molt fort, n’hi ha una família amb la qual no te pots ficar perquè és anticonstitucional. IAllò mal és que la varen firmar tots. Si és que sempre se cola un poquet de runa en estos textos tan magnífics. Esperem que això canvie algun dia.

Salut a El Jueves! I visca la crítica constructiva sempre! I els que no tinguen sentit de l’humor ,que no miren!