Navegant per estos blogs, m’he trobat amb el de Mamen Asencio, un blog personal més que altra cosa, però curiós. Hui plantejava un tema que comentava el cap de setmana amb uns amics. Se’n van a una illa de les Balears, a la més bonica dieun, a Menorca, i va eixir el tema del nudisme. No teniem tots la mateixa opinió, no és que estiguérem en desacord, sino que teniem diferents sentiments al fer-ho. Erem dos grups, uns que deiem que ens encanta i un altre que no li agradava.

Jo no l’havia provat mai, excepte per la nit i en el riu, però em vaig animar quan vaig veure a la meua dona (encara me sona estrany) quan anàrem a Formentera. La veritat és que al principi tenia un poc de vergonya, perquè la platja no era nudista del tot, però poc a poc estava més còmode. Quan arribá el moment, ja feia temps que tenia ganes de provar-ho, pensava que anava a ser una sensació de llibertat molt bonica, i així va ser. Des d’aquell dia, quan n’hi ha oportunitat i toque l’arena de la platja, em cau el banyador ràpidament i a gaudir! També us he de dir que mai havia tingut tanta por a les meduses.

Però, no sempre és possible, normalment les platges no són nudistes i no és tan lliure llevar-se la roba i ja està. Així que quan vaig a una platja de més prop, no n’hi ha forma de llevar-se el banyador, massa vergonya i por a la denúncia. Crec que hem de començar a anar a altres platges.

Aquells que no ho heu provat mai, vos ho recomane i aquells que ja ho fan, que ho gaudiu molt! I més ara que és estiu.