linformatiu
Hui ha nascut l’informatiu. L’aposta personal periodística de Juan E. Tur, Sergi Pitarch i Juan Gómez. Per a dur-la a terme s’han fet acompanyar d’un bon grapat de bons periodistes i col·laboradors. Vol ser un diari valencià bilingüe que tractarà temes d’àmbit local i hiperlocal. I el que és més important, lliure a l’hora d’escriure i investigar (que no és poc). Segons Tur, vol ser “un portal sobre la actualidad valenciana en que se mezclara información e interpretación, y que rompiera con todos los perjuicios idiomáticos y culturales que impregnan –haciéndolos perdurar- la mayoría de los medios de comunicación autóctonos…“. Doncs bé, jo els done la benvinguda a la xarxa i espere que tinguen molta energia, constància i sort. Així, desitge que este projecte no quede en només una aposta i l’informatiu haja vingut per quedar-se molt de temps, demostrant-nos que les coses poden canviar.

Com sempre, Félix Soria torna a pegar on fa més mal…

Un estudio de Consultores de Gobierno Corporativo (CGC) señalaba que a finales de 2006 diez familias y una veintena de empresarios (la mayoría de las cuales se enriquecieron o consolidaron su riqueza durante el franquismo) tenían en esa fecha bajo su control a 19 de las 35 mayores empresas cotizadas en España y eran propietarios del 20,14% de su capital. Según el profesor Iago Santos, una pequeña elite que representa el 0,0035% de la población española controla recursos que equivalen al 80,5% del PIB. Un control que no solo le permite tener las retribuciones más altas de Europa como miembros de los consejos de administración sino también, y sobre todo, influir muy directa y decisivamente en las decisiones gubernamentales que les afectan.

El franquisme i les seues conseqüències encara estan entre nosaltres, només s’ha de rebuscar un poc. Entre la caduca llei electoral, els poders ocults, els jutges i la no reforma de la Constitució, pensem que tenim una democràcia madura, quan realment només pot caminar a soles a ratets, quan els grans poders s’adormen. Esperem que cresca ràpid i puga volar lliure.

Els que apreciem el nostre riu, el Xúquer, i l’observem amb deteniment, observem que es mor. Es mor per l’abús dels llauradors egoistes i, sobretot, per la manca d’una política hídrica responsable i sostenible. Entre els plans del govern estatal acutal entra el transvasament del Xúquer al Vinalopó. En principi, només per regar. No puc entendre com es pot fer un transvasament des d’un riu que en hivern està sec i en estiu cau l’aigua justa. No sobra ni una gota d’aigua, i volen fer transvasament. Inexplicable. Aigua per regar, quan els llauradors de la ribera no en tenen per a cuidar bé els seus horts. Prioritzen la urbanització indiscriminada que destrossa les muntanyes a que els llauradors puguen sobreviure. Quan es donaran compte que cuidar el camp no és informar del preu de les taronges cada dia en les notícies?

I ara damunt diuen que volen donar-los aigua per beure. O no. Depèn del diari, el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer diu que n’hi haurà transvasament d’aigua per beure o no. Levante-EMV diu que l’aigua no és per beure, la informacion, si. I això que són del mateix grup editorial. Qui diu la veritat? A què estan jugant? És un tema molt seriós perquè els diaris juguen amb la informació. Encara que lamentablement sempre ho fan. Ja n’hi ha prou de jugar amb el nostre riu i la seua vida.

Xúquer Viu!!

Des del 19 d’octubre som un més a casa. S’acabaren les deu llunes d’espera. Ara en som tres. Ja ha arribat, amb nom de serra i pareix que amb el geni de la mar. Està sent tot molt intens. Menys temps disponible, per això l’abandó del blog. Noves sensacions. Nous sentiments. I, per últim, nova vida i noves prioritats. Ni millors ni pitjors, simplement diferents. Tot ha canviat i ens deixa veure una nova forma de viure. Una nova rutina on el temps encara s’encareix un poc més. I ara estic en eixe punt, tornant a la rutina de la nova vida. I començant a gaudir un poc més de cada minut, de cada segon. Que no és poc.

Després de la festa del PP i Ric pel coneixement d’un terç (només!!) del sumari del cas del mercat de taronges, dels mostatxos i d’això que es gasta perquè no caiguen els pantalons, m’he quedat amb una cara… no sé si d’alegria o de fàstic. Alegria perquè al fi hem vist una separació i algunes contradiccions dins del partit conservador d’Espanya. Fraga ataca a Camps i defèn a Rita (són del mateix pal, recordem que Fraga era ministre de Franco i Rita no li lleva al mateix això de fill predilecte), i, l’experimentat xanxullero, Fabra defèn a Camps i ataca a Fraga. Per altra part, Ripoll (Saplanista) ataca a la directiva pepera i vol acabar amb Camps. Al final paga els plats trencats el bobo de Ric per fer el que tothom ha fet en el seu partit. Ja estic mig bufat d’atacs. Açò pareix una matança de mafiosos. I, per acabar la faena, arriba el gran president, debilitant el seu lideratge, i diu que s’ha de ser més recte sent secretari general del PP que sent el Molt Honorable. Ara si que he acabat borratxo perdut de declaracions i punyalades. I, pensant, eixa cara d’alegria es torna en fàstic quan pense en el futur polític de la meua terra. Veig que les alternatives no saben aprofitar el moment una altra vegada i que tot continuarà igual. Té igual que estos es maten entre ells, perquè són els únics que existeixen.

I damunt, pensant en l’Estat Espanyol, veig que la cosa es posa pitjor. Rajoy, el gran deslíder, perd força i el voltor (o voltora) més gran dels que aguaiten la seua caiguda per devorar-lo sense pietat, és aquella dóna que no coneixia a Sara-Mago, la lideresa madrilenya del liberadors destrossa serveis públics, prou més iteligent que Mariano i amb més ganes de poder i dividir el gran pastís. Això fa por.

Pinta mal el panorama. Esta festa del PP s’està acabant. Però, lamentablement, altra comença a formar-se.

Navegant m’he trobat en el blog de Txerra Cirbián que els Monty Python complixen 40 anys. Al sentir este grup sempre me venen molts records al cap de l’adolescència. Hores i hores davant del televisor mirant una i altra vegada les seues pel·lícules. Amb els amics del poble, amb els amics de València i, una i altra vegada, en casa. Pel·lícules tan memorables com La vida de Brian, els sketchs de Monty Python’s Flying Circus o les 40 voltes o més que m’he partit el pit amb El sentit de la vida, sense dubte una de les películ·les amb les que m’he rist.

Sense dubte, és un humor un tant especial i, sobretot, molt elaborat. Crític amb tot el que es menege i amb eixe toc anglès que tant m’agrada. Si voleu veure alguns dels millors sketchs, en el portal Gnews han fet una selecció dels 20 millors (segons ells, per supost). El que més em crida l’atenció és que el llenguatge de programació Python rep el seu nom com a homenatge pels bons moments passat pel seu creador.

I, no puc acabar el post amb l’sketch amb que més m’he rist, juntament amb Vicent (que bé ens ho passàvem). És un poc bèstia i cabronet, però és boníssim!

Pd: és l’única versió que he trobat que no està en anglès.

Fa temps que sabem que el nostre govern fa el que vol sense tindre repercussions en les eleccions o en el poder. El diari El Pais fa temps que treballa en el desgast del PPCV amb la trama Gürtel. Fins ací, tot és habitual. Però, en els últims dies, pareix que tots els mitjans d’informació s’han activat i comencen a contar alguna cosa del que està passant ací. Trobem articles des de diaris “d’esquerres” com Público, mitjançant Ignacio Escolar i el seu blog, a diaris més conservadors com El Mundo, o podem veure al mateix Pedro J avisant a Camps. Pareix que tots arriben a veure que açò fa pudor i està a punt d’esclatar.

Evidentment, els únics que no se “donen compte” són els “periodistes” de la pública RTVV. Veient ahir les notícies en qualsevol altra cadena, no se podia entendre com el President Camps parlava de la dimissió de ZP caient la que està caient. Però, si veus les notícies de Canal 9, ho entens tot a la perfecció. Pareix que les declaracions del Molt Honorable i les paraules de la presentadora del tele-diari formen part d’una mateixa cançó. No se si les declaracions són pactades amb la televisió pública o la notícia s’adapta a les declaracions, però el que és evident és alguna cosa fa pudor.

[Atenció a la cara de sorpresa de la periodista de la dreta amb les declaracions de Camps. Tal volta jo veja gestos on no n'hi han, però la cara li canvia mentres parla Paquito]

Normalment gaste el portal de la Generalitat Valenciana per buscar informació de la que diuen institucional. Mai m’ha agradat amb eixa presentació molesta del principi. Hui investigant si l’IVO és privat o públic m’he trobat amb la nova cara de la nostra Generalitat en Internet.

Nova pàgina de la Generalitar

En principi m’ha agradat el nou aspecte. Té tres seccions importants, ja sigues un ciutadà, una empresa o si vols saber alguna cosa de les administracions. Em pareix una bona estructuració. A l’esquerra, la informació interessant que un ciutadà buscarà de normal. Està ben pensat. I més baix, més informacions d’interès. Sense pegues, accés ràpid a la informació. El que deuria ser. A la dreta, el govern i més informació addicional. Baix de la columna, enllaços d’interès. Bé. Al centre, una animació que no em funciona (pot ser cosa del navegador o algun plugin) i més informació general. Tot correcte. L’estètica no està mal, però tampoc s’ho han currat massa.

Següent pas, vaig a buscar la conselleria de Sanitat per aclarir allò de l’IVO. Busque conselleries… on podran estar? Ciutadà? no. Empreses… no crec. Confirmat, no. En Administracions… tampoc! On estan? Em torne boig i no trobe res. Utilitze el cercador i les trobe de seguida. Però, no pot ser que siga l’única forma de anar a les pàgines específiques. Continue buscant i res.

Ja està! Els Consellers! Estan tots, contents i mirant a la càmera. El Rambla, el Cotino, el Camps, el Font de Mora, xè tots! I al costat d’ells en una lletra xicoteta posa “Web de la Conselleria”. Per fi! Les he trobades! Ho han posat molt difícil. M’he passat més d’un minut buscant-les. En altra pàgina ja m’haguera marxat. Que a les pàgines de les conselleries (informació que busca la gent) se les done menys importància que als propis consellers pot tindre dues explicacions. La primera és que volen que la gent conega als màxims responsables de la cosa pública dels valencians. La segona, volen més protagonisme encara i que vegen les cares dels que han arribat al poder. Vote per la segona, sense dubte.

conselleries

Una vegada he trobat les portes d’accés, ansiós, vaig a veure el nou aspecte. No han canviat res. Les pàgines de les conselleries (Sanitat, Turisme i Educació són tres exemples) estan iguals i són cada una d’una mare. No les han millorat. Tornem a la mateixa història de sempre. És un rentat de cara al portal principal i ja està. El canvi només es superficial. Esperem que amb el temps les canvien.

Per supost, ni twitter, ni blogs ni xarxes socials… Per què? Perquè la gent puga conèixer i comunicar-se amb nosaltres. D’això res! Esperem que esta ignorància cap a la xarxa algun dia els passe factura.

Ahir va ser un dia dur de treball. A part de regar les carxoferes brotades, també hem sembrat les faves. Són faves de la Canal de Navarrés, així que creixeran prompte, o això diuen. La mata és mes xicoteta i per tant, tarden menys en donar faves. El sembrat es realitza en una superfície plana, sense cavallons. Per això, vàrem aplanar la taula on les anàvem a plantar.

Part del bancal aplanat (com sempre, manualment).

Taula del bancal aplanada (com sempre, manualment).

Posteriorment, vàrem marcar les posicions de les faves amb l’ajuda de diverses canyes i una corda. En total, 28 posicions. Amb una birbadora fem els clots i els omplim d’aigua. Una vegada l’aigua s’ha eixugat, amb la terra humida, introduïm les llavors. Les deixem caure sense tocar-se, prevenint que en el cas que es podrisca una d’elles, les altres no ho facen també. Les llavors son faves seques de l’any anterior (donades pel pare del soci altra vegada, gràcies!!) i deixades a remulla durant les 24 hores anteriors.

faves

Una vegada fet açò, tapem el forat. Primer tirem la terra humida del voltant perquè la terra seca no eixugue la llavor. Ja està, a esperar que germinen.

bancal plantat de faves

Hem sembrat les faves en una taula diferent a les carxoferes perquè les primeres necessiten més aigua. Així, podrem regar-les per separat.

El títol ho diu tot. Ja han brotat algunes carxoferes de les que vàrem plantar. Esperem que ho facen la majoria d’elles.

Poc a poc van creixent...

Poc a poc van creixent...

Una altra que va endavant.

Una altra que va endavant...

Una altra més rodejada de verdolagues.

Una altra, rodejada de verdolagues.

Blog sobre temes diversos i opinions sobre la vida en general, escrit des de l'Horta Sud i amb el cor en la ribera del Xúquer.
  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter