Navegant m’he trobat en el blog de Txerra Cirbián que els Monty Python complixen 40 anys. Al sentir este grup sempre me venen molts records al cap de l’adolescència. Hores i hores davant del televisor mirant una i altra vegada les seues pel·lícules. Amb els amics del poble, amb els amics de València i, una i altra vegada, en casa. Pel·lícules tan memorables com La vida de Brian, els sketchs de Monty Python’s Flying Circus o les 40 voltes o més que m’he partit el pit amb El sentit de la vida, sense dubte una de les películ·les amb les que m’he rist.

Sense dubte, és un humor un tant especial i, sobretot, molt elaborat. Crític amb tot el que es menege i amb eixe toc anglès que tant m’agrada. Si voleu veure alguns dels millors sketchs, en el portal Gnews han fet una selecció dels 20 millors (segons ells, per supost). El que més em crida l’atenció és que el llenguatge de programació Python rep el seu nom com a homenatge pels bons moments passat pel seu creador.

I, no puc acabar el post amb l’sketch amb que més m’he rist, juntament amb Vicent (que bé ens ho passàvem). És un poc bèstia i cabronet, però és boníssim!

Pd: és l’única versió que he trobat que no està en anglès.