Fa temps que sabem que el nostre govern fa el que vol sense tindre repercussions en les eleccions o en el poder. El diari El Pais fa temps que treballa en el desgast del PPCV amb la trama Gürtel. Fins ací, tot és habitual. Però, en els últims dies, pareix que tots els mitjans d’informació s’han activat i comencen a contar alguna cosa del que està passant ací. Trobem articles des de diaris “d’esquerres” com Público, mitjançant Ignacio Escolar i el seu blog, a diaris més conservadors com El Mundo, o podem veure al mateix Pedro J avisant a Camps. Pareix que tots arriben a veure que açò fa pudor i està a punt d’esclatar.

Evidentment, els únics que no se “donen compte” són els “periodistes” de la pública RTVV. Veient ahir les notícies en qualsevol altra cadena, no se podia entendre com el President Camps parlava de la dimissió de ZP caient la que està caient. Però, si veus les notícies de Canal 9, ho entens tot a la perfecció. Pareix que les declaracions del Molt Honorable i les paraules de la presentadora del tele-diari formen part d’una mateixa cançó. No se si les declaracions són pactades amb la televisió pública o la notícia s’adapta a les declaracions, però el que és evident és alguna cosa fa pudor.

[Atenció a la cara de sorpresa de la periodista de la dreta amb les declaracions de Camps. Tal volta jo veja gestos on no n'hi han, però la cara li canvia mentres parla Paquito]

Anit, fent zàping per la nit, em vaig topar una altra vegada amb el programa de debat? i discussió? de Canal 9, Parlem Clar. Moltes vegades els companys Julià Álvaro i Testigo Accidental ens comenten les irregularitats de la nostra televisió pública. Escriuen sobre com les notícies ens desinformen de totes? les coses que passen al nostre país. Com donen a entendre que estem de categoria i que ens queixem perquè alguna cosa hem de fer (Ja sabeu què heu de fer si voleu aguantar). Doncs bé, ahir quan estava veient el programa en qüestió, vaig recordar les discussions que tinc amb els meus amics (quasi tots). A estos ratets de xerrada els diem discussions perquè algun nom ha de tindre això. A mi m’agrada més el nom de matisacions. Quasi tots pensem el mateix excepte en alguns xicotets detalls de forma i superfície, mai de profunditat. Inclús a vegades, ens passem i ataquem al contrincant ideològic amb una ferocitat brutal, dient coses que no pensem de veres i divertint-nos una barbaritat. Que això ho faça jo amb els meus amics en un bar o en casa d’algú arriba a ser molt divertir. Però que ho facen un grup de periodistes professionals i cobrant de la nostra butxaca, no té ni puta gràcia.