Estem a principis de juny. Comença la calor, eixa calor que a vegades ofega. Arriben els dies on només pots quedar-te a casa, ja siga a la fresqueta de la foscor o a la de l’aire condicionat. En juny també comencen els xiquets a viure millor, no van a classe per la vesprada, van en pantalons curts, juguen al carrer tot el dia i no han de fer deures. Això és llibertat. En resum, juny és un més especial que ens avisa que arriba l’estiu i s’acaba l’escola.

Esta calor em fa pensar en la pluja. Eixa pluja que tant m’agrada contemplar i deixar caure sobre la meua pell. Eixa pluja que no esperes i et xopa de dalt baix. Tots sabem que al nostre país la pluja no sap ploure i, damunt en estiu, no pot anar a escola. Per això, eixes tronades d’estiu que tant s’agraïxen i refresquen l’ambient. I eixa pluja, només tornar a escola, rabiosa per la pèrdua de la seua llibertat, es venga de tots, cau amb més força que mai i convertix els carrers en rius de terra i aigua. En eixos moments de pluja forta m’agrada sentir esta cançó de Raimon. Quan sent eixa veu, eixa melodia i veig com l’aigua cau com si res, puc sentir com la meua ment es relaxa i puc volar amb la meua imaginació on vull.

Gran cançó i gran reflexió sobre l’educació. Qui perd els orígens, perd la identitat.

Ací us deixe en cançò que m’encanta. És del cantant senegalès Ismaël Lô. El tema és Tajabone, del disc Jammu Afrika. Si us sona és perquè l’utilitzà Almodovar per a la pel·lícula “Todo sobre mi madre“. Que la gaudiu.

Blog sobre temes diversos i opinions sobre la vida en general, escrit des de l'Horta Sud i amb el cor en la ribera del Xúquer.
  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter