Esta crisi que estem patint ha deixat moltes coses al descobert. Un clar exemple és este vídeo on un especulador es llueix i s’excita dient que va a aprofitar-se de la nostra pobresa, que ho fa pel bé de tots, que tots podem ofegar a l’altre de forma fàcil i plaentera. I tant que la crisi ha deixat coses al descobert que ni les rates s’amaguen.

 

 

Com sempre, Félix Soria torna a pegar on fa més mal…

Un estudio de Consultores de Gobierno Corporativo (CGC) señalaba que a finales de 2006 diez familias y una veintena de empresarios (la mayoría de las cuales se enriquecieron o consolidaron su riqueza durante el franquismo) tenían en esa fecha bajo su control a 19 de las 35 mayores empresas cotizadas en España y eran propietarios del 20,14% de su capital. Según el profesor Iago Santos, una pequeña elite que representa el 0,0035% de la población española controla recursos que equivalen al 80,5% del PIB. Un control que no solo le permite tener las retribuciones más altas de Europa como miembros de los consejos de administración sino también, y sobre todo, influir muy directa y decisivamente en las decisiones gubernamentales que les afectan.

El franquisme i les seues conseqüències encara estan entre nosaltres, només s’ha de rebuscar un poc. Entre la caduca llei electoral, els poders ocults, els jutges i la no reforma de la Constitució, pensem que tenim una democràcia madura, quan realment només pot caminar a soles a ratets, quan els grans poders s’adormen. Esperem que cresca ràpid i puga volar lliure.

Així és la notícia. Mentre uns quants fem esforços puntuals i diàriament per no tornar a caure en el vici del fum, uns altres estan obligats pel pare Estat. Quin món este! Quina disparitat de capacitat d’elecció. El que torna a demostrar esta notícia és que el més important en este món no som la majoria de les persones i les seues vides, sinó que ho són les vides de uns quants que controlen l’economia i els grans beneficis. I més en un país com la Xina, on les persones són només unes peces xicotiues (ni tan sols són xicotetes) del gran engranatge Capital-Comunista.

Tot aquell que haja treballat alguna vegada en la investigació, o estiga treballant en ella, sap que el sector sempre ha estat, i pareix que estarà, en crisi. Quan l’economia anava bé, nosaltres anàvem un poc millor, però mal. Quan l’economia anava molt bé, pareixia que ens aproximaven a la inversió del països més desenvolupats, però tot van ser paraules. Però clar, quan l’economia va mal, nosaltres no ens podem quedar com estem, hem d’anar cap a darrere.

No fa falta que comente el percentatge del PIB que l’Estat Espanyol es gasta en I+D. Allò important de la notícia que vull destacar és que el ministeri de I+D serà el més afectat pel pla de retallament fiscal. Sempre estem igual. Després de l’economia insostenible de la rajola, pareix clar que només ens queda la innovació i la investigació, que és l’única eixida per poder progressar. Doncs no, el més damnificat en els retallaments económics és l’àmbit de la ciència. Després diran que n’hi ha fuga de cervells. Que de què volen que visquen els que es queden ací? Tota la vida de subvencions i concursos? De les almoines dels polítics? Això no és seriós.

Però el problema més greu és que pareix que no veuen que sense innovació no tenim res a fer davant de les altres economies mundials. Cóm poden dir que són progressistes si no incentiven el progrés? Hem d’innovar! Hem d’inventar! Hem d’investigar! Sense diners, impossible.

Altre paràgraf de la mateixa notícia informa que es retalla també la dotació per l’ensenyament de l’anglès. Algú entén alguna cosa?

Blog sobre temes diversos i opinions sobre la vida en general, escrit des de l'Horta Sud i amb el cor en la ribera del Xúquer.
  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter