Este país és únic. No es pot comparar amb cap altra comunitat o autonomia. Som capdavanters. És innegable. Quan als mitjans de comunicació de Madrid és una notícia certs retalls en cert àmbit o es produeix una retallada de drets en altre ámbit, tota l’esquerra mediàtica es queixa. Lamentablement, en la majora dels casos, ací ja haurà passat. Per exemple, quan tota la problemàtica de la prohibició del botelló, ací era il·legal des de feia mesos. Quan Esperanza Aguirre va dir que retallaria en educació, ací el número de professors havia descendit i les substitucions cada vegada es feien més tard. Uns avançats. De fet, som capdavanters en fer un ERO en un centre de recerca. Segur que n’hi hauran en Madrid i la resta d’Espanya, però això ací ja ho hem fet. També arribarà el moment que alguna autonomia no puga pagar les receptes, això també ha passat ací. En fi, els primers en tot. Gràcies valencians!

A la gent que estimem la nostra terra ens dóna por el pròxim 22 de maig. Por de veure reflectit el que ja sabem, que el nostre país està cada dia pitjor i contiunarà així. Allà per on mires, cauen el pilars del que ha de ser una societat completa i pensada per al ciutadà. La sanitat cada dia pitjor, l’educació pública també. La cultura en valencià? Encara existeix? Les despeses per càpita baixant cada any. Les dos caixes més grans, convertides a bancs per la mala gestió. L’atur creixent com creixien abans els bolets en la costa, i un llarg etcètera. Aleshores, hi ha futur? Vull pensar que si, perquè estime la meua terra i la seua gent. Però, o canvien molt les coses, o el dia 22M tornarem a afornar-nos un poc més. I, aleshores, haurem de baixar el cap i dir que tornem a meréixer el que ens passe.

Però veig un raig d’esperança, i això que sóc dels optimistes ben informats. Tot és possible. Del que estic segur és que hem d’anar a votar tots. És imprescindible.

Com sempre, Félix Soria torna a pegar on fa més mal…

Un estudio de Consultores de Gobierno Corporativo (CGC) señalaba que a finales de 2006 diez familias y una veintena de empresarios (la mayoría de las cuales se enriquecieron o consolidaron su riqueza durante el franquismo) tenían en esa fecha bajo su control a 19 de las 35 mayores empresas cotizadas en España y eran propietarios del 20,14% de su capital. Según el profesor Iago Santos, una pequeña elite que representa el 0,0035% de la población española controla recursos que equivalen al 80,5% del PIB. Un control que no solo le permite tener las retribuciones más altas de Europa como miembros de los consejos de administración sino también, y sobre todo, influir muy directa y decisivamente en las decisiones gubernamentales que les afectan.

El franquisme i les seues conseqüències encara estan entre nosaltres, només s’ha de rebuscar un poc. Entre la caduca llei electoral, els poders ocults, els jutges i la no reforma de la Constitució, pensem que tenim una democràcia madura, quan realment només pot caminar a soles a ratets, quan els grans poders s’adormen. Esperem que cresca ràpid i puga volar lliure.

Després de la festa del PP i Ric pel coneixement d’un terç (només!!) del sumari del cas del mercat de taronges, dels mostatxos i d’això que es gasta perquè no caiguen els pantalons, m’he quedat amb una cara… no sé si d’alegria o de fàstic. Alegria perquè al fi hem vist una separació i algunes contradiccions dins del partit conservador d’Espanya. Fraga ataca a Camps i defèn a Rita (són del mateix pal, recordem que Fraga era ministre de Franco i Rita no li lleva al mateix això de fill predilecte), i, l’experimentat xanxullero, Fabra defèn a Camps i ataca a Fraga. Per altra part, Ripoll (Saplanista) ataca a la directiva pepera i vol acabar amb Camps. Al final paga els plats trencats el bobo de Ric per fer el que tothom ha fet en el seu partit. Ja estic mig bufat d’atacs. Açò pareix una matança de mafiosos. I, per acabar la faena, arriba el gran president, debilitant el seu lideratge, i diu que s’ha de ser més recte sent secretari general del PP que sent el Molt Honorable. Ara si que he acabat borratxo perdut de declaracions i punyalades. I, pensant, eixa cara d’alegria es torna en fàstic quan pense en el futur polític de la meua terra. Veig que les alternatives no saben aprofitar el moment una altra vegada i que tot continuarà igual. Té igual que estos es maten entre ells, perquè són els únics que existeixen.

I damunt, pensant en l’Estat Espanyol, veig que la cosa es posa pitjor. Rajoy, el gran deslíder, perd força i el voltor (o voltora) més gran dels que aguaiten la seua caiguda per devorar-lo sense pietat, és aquella dóna que no coneixia a Sara-Mago, la lideresa madrilenya del liberadors destrossa serveis públics, prou més iteligent que Mariano i amb més ganes de poder i dividir el gran pastís. Això fa por.

Pinta mal el panorama. Esta festa del PP s’està acabant. Però, lamentablement, altra comença a formar-se.

Fa temps que sabem que el nostre govern fa el que vol sense tindre repercussions en les eleccions o en el poder. El diari El Pais fa temps que treballa en el desgast del PPCV amb la trama Gürtel. Fins ací, tot és habitual. Però, en els últims dies, pareix que tots els mitjans d’informació s’han activat i comencen a contar alguna cosa del que està passant ací. Trobem articles des de diaris “d’esquerres” com Público, mitjançant Ignacio Escolar i el seu blog, a diaris més conservadors com El Mundo, o podem veure al mateix Pedro J avisant a Camps. Pareix que tots arriben a veure que açò fa pudor i està a punt d’esclatar.

Evidentment, els únics que no se “donen compte” són els “periodistes” de la pública RTVV. Veient ahir les notícies en qualsevol altra cadena, no se podia entendre com el President Camps parlava de la dimissió de ZP caient la que està caient. Però, si veus les notícies de Canal 9, ho entens tot a la perfecció. Pareix que les declaracions del Molt Honorable i les paraules de la presentadora del tele-diari formen part d’una mateixa cançó. No se si les declaracions són pactades amb la televisió pública o la notícia s’adapta a les declaracions, però el que és evident és alguna cosa fa pudor.

[Atenció a la cara de sorpresa de la periodista de la dreta amb les declaracions de Camps. Tal volta jo veja gestos on no n'hi han, però la cara li canvia mentres parla Paquito]

Mon pare té la sort de viure en una de les poques finques plantades enmig del preciós Parc Natural de l’Albufera. Si alguna vegada heu anat per la nit, habreu comprovat que no gasten faroles, ni asfalten les carreteres, ni posen aceres. La raó principal és preservar el parc en condicions pseudo-naturals, sense modificar més l’ambient. Em pareix perfecte. Si pots triar viure allà, saps en quines condicions ho faràs.

Però, esta norma no és igual per a tots els veïns d’esta part del Saler. N’hi ha un edifici on viuen en millors condicions. Fins fa poc tenien faroles que arribaven a la porta (ara ja les han llevades). I, gràcies al PlanE de ZP, la senyora alcaldessa ha pogut tornar a asfaltar des de la carretera que creua el Parc Natural (CV-500) fins la porta. Podríeu pensar que soc envejós perquè a alguns veïns els tracten millor que a mon pare. Doncs no. Em queixe perquè este edifici amb un tracte preferencial és l’Hotel Sidi Saler. Si, un hotel privat de cinc estreles i on va la gent amb pasta. A mi personalment no m’estranya. La nostra alcaldessa torna a posar els interessos de les classes altes per damunt de l’interès general, i no serà l’última vegada. I el que té més gràcia, amb un pla aprovat pel govern estatal del partit opositor i que tant la critiquen en els plens. A què estem jugant? A protegir al ciutadà, evidentment, no.

I el que és més greu, en les pròximes eleccions Rita tornarà a guanyar en tots els barris, inclòs el Saler.

En roig, podem trobar el carrers asfaltats. En blau, els carrers sense asfaltar.

En roig, podem veure els carrers asfaltats. En blau, els carrers sense asfaltar.

Tot és imatge. De lluny queda bé, però de prop...

Tot és imatge. De lluny queda bé, però de prop...

Esta és la sensació que tinc amb les construccions i events que fa el nostre president i el seu grup de treball. Pareix que superficialment és bonic, però baix ja sabeu el que n’hi ha. Gasten els diners de tos independentment de les conseqüències. El més important és la imatge. Total, paguem nosaltres i ells se n’aniran qualsevol dia…

És que hui vaig a fer la declaració i segurament em tocarà pagar. Sóc partidari de pagar impostos, però em peguen una punyalada cada vegada que veig en què s’ho gasten estos.

Imatge: FailBlog

Sóc un animal polític. No he pogut ni volgut evitar-ho mai, m’ha agradat la política de sempre i crec que sempre m’agradarà. Últimament, el meus raonaments i constatacions de la realitat em dirigeixen a pensar que tots els polítics son uns incompetents, que no arriba dalt el més vàlid, sino el més llepó i trepador.

Dins de l’actualitat, esta setmana he fet un concurs estatal de declaracions polítiques. De totes les que he llegit, estes han sigut les tres millors:

Tercer premi: Joan Tardà (Diputat del Congrés – ERC).
Aportació a la cultura popular: “Visca la República! Mort al Borbó!”.
Persones afectades: el rei, descendència i ascendència (posem-ne mil).
Motius: Que és republicà, ho sap tothom. Que no li agrada el rei, també. Que no vol matar-lo, per suposat. Que vols matar-lo políticament parlant, més encara. Però que ho digues en un mitin, per favor, és que estàs fava perdut! Xè, això no se diu així, pel teu bé, no te dónes compte que pot anar a per tu la Constitució?

Segon premi: Pedro Castro (alcalde de Getafe – PSOE). President de la FEMP.
Aportació a la cultura popular: “¿Y por qué hay tanto tonto de los cojones que todavía vota a la derecha?”.
Persones afectades: 11 milions (aproximadament).
Motius del premi: Esta frase és antidemocràtica completament. Ridiculitza a la gent que no pensa com ell, quasi 11 milions. És molta gent. Això és fer-se enemics, xicon! Este, des que el Getafe quasi guanya la copa, es pensa que pot dir el que vulga. Perdona, però has de ser més espabilat, que pareix mentida. Esta frase té un mèrit i és que el PP ha botat de seguida. És que ja no són de centre?

Primer premi: Manuel Fraga (President i fundador del PP o AP, ex-ministre de Franco, etc…).
Aportació a la cultura popular: “Habría que ponderar colgándolos de algún sitio” (sobre els nacionalistes).
Persones afectades: més de 1.800.000 amb representació parlamentària (font).
Motius del premi: Fa falta que els enumere, mäemeua! Osti tu! Este home no insulta als que no pensen com ell, sino que els penjaria d’algun puesto. He pensat moltes formes de penjar a algú de forma figurativa o real, i cap és bona. Realment, este home no insulta a ningú, només els dessitja fer-los mal. I quan ho diu, es queda més ample que el món, què cara més dura.

De les tres declaracions, les de Fraga són les més greus. He “premiat” el significat de les declaracions pel nombre de gent que afecten i la seua gravetat. He posat la segona la de l’alcalde de Getafe perquè no dessitja la mort de ningú, públicament, però insulta a 11 milions de persones. El tercer premi és per al diputat perquè dessitja la mort a algú, però a poca gent, en comparació al primer premi. Però, les de l’ex-ministre són massa, insulta la democràcia i dessitja la mort a quasi dos milions de persones. Res!

Personalment, agraïria als polítics que no ens tractaren com si forem tontos, penjats o Borbons. Per favor, feu política i deixeu-vos de mamonäes, insults i dessitjos de mort.

Blog sobre temes diversos i opinions sobre la vida en general, escrit des de l'Horta Sud i amb el cor en la ribera del Xúquer.
  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter