Ahir, quan vaig veure al senyor Camps no contestar ni una pregunta, vaig notar una altra vegada que al nostre President li fan por les preguntes. Una altra vegada no volia eixir-se del discurs ni donar explicacions. Em fa gràcia com, per la nit en la ràdio, els locutors i comentaristes s’indignaven perquè el senyor Camps no contesta a les preguntes. I jo dic, i ara us doneu compte? Des d’abril que el molt honorable no concedeix una roda de premsa i encara fa més temps, no se dir-lo exactament, que contesta a les preguntes que només li fan els amics. Això és una vergonya i, sobretot, és una gran falta de democràcia. Un polític ha de donar explicacions, i quantes més done, més honrat és. N’hi ha alguna altra definició de polític honrat?

Ja posat en la relació entre els polítics i els ciutadans, he començat a fer una cerca dels blogs dels polítics més influents i dels que m’ha paregut. Realment no han segut una sorpresa els resultats. Ni el nostre president, ni l’alcaldesa de València, ni els presidents de les diputacions de València, Castello i Alacant, ni el principal opositor Jorge Alarte tenen blog. Sorpresa la trobada del blogs de Carmen Alborch (1 i 2) i Esteban González-Pons (1 i 2). Els dos d’este últim en diaris de marcada ideologia pepera i més que abandonats. També he trobat la pròxima fundació d’una xarxa de red socialistes que no se si durà alguna sorpresa. Vull destacar com a positiu la trobada de la xarxa dels blogs d’esquerra unida i, com no, el blog d’Enric Morera, que l’actualitza prou i és el més constant dels polítics valencians. Popular polítics en l’Estat, com poden ser Rosa Díez i Patxi López, ja tenen blog i saben que eixa és una jugada que s’ha de fer tard o prompte.

Que un polític tinga blog, en els temps que corren, és imprescindible. Els blogs són una ferramenta de comunicació, d’intercanvi d’idees i de discussió. Cert que no tenen encara el nivell d’importància que deurien, però poc a poc la gent comença a aficionar-se. Açò significa que poc a poc la gent voldrà conèixer amb més profunditat el que els polítics realment opinen. Voldran interactuar amb ells i fer-los preguntes. Eixe partit ja no el jugaran només els mitjans de comunicació. La relació entre els polítics i els ciutadans podrà ser més directa, havent de donar més la cara. Eixe podria ser un bon futur per a la xarxa.

No obstant això, els polítics valencians, llevant de les poques excepcions que he trobat, no volen tindre blog. Per què? Perquè és molt més fàcil estar lluny de la gent, sense relacionar-se amb nosaltres, donant una imatge de llunyans. Així, ells podran fer i desfer com vulguen. Ens tenen por, no volen que els demanem els comptes ni contestar les nostres preguntes. No volen ser honrats i donar-nos explicacions de tot. Espere que algun dia, la societat valenciana desperte i els demanen explicacions, és el seu treball i la nostra obligació. I també espere que arribe el dia que tots els polítics tinguen l’obligació política de tindre blog. En eixe moment, la democràcia serà un poc millor.

Fa dies que volia escriure sobre la política en general, de la poca confiança que generen els polítics i dels casos de corrupció. M’agradaria que esta democràcia madurara i anara posant límits als polítics. Mesures de dignitat i transparència, como molt bé explica Julià Àlvaro i que els polítics tingueren només un segon de dignitat. No és possible que els polítics, independentment del color, estiguen més de dos legislatures en el poder, que els comptes públics no siguen completament transparents, que votem només cada quatre anys, que no siga clara la llei d’incompatibilitats, que accepten regals (ja siguen ridículs o de idiotes), que es facen rodes de premsa sense preguntes i una interminable llarga llista de canvis. Estes mesures donarien valor i estima a la política i als polítics. Però clar, evidentment, els polítics no estan per la faena, ells viuen molt bé.

Gràcies a fernand0, arribe a un estudi on comparen els sous dels polítics mundials respecte a la mitjana de la renda per càpita dels ciutadans en cada país. Com veiem, els sous dels polítics espanyols és el doble d’esta renda. Cosa que trobe normal si només cobraren això. Per al meu gust, faltarien dades importants com la comparació del sou amb la productivitat i conèixer els diners que guanyen gràcies a ser polítics. Per suposat, s’haurien de sumar els regals com tratges, anxoves (no suporte que em tracten com si fóra imbècil), etc. Jo crec estarien més lluny del centre. També, m’agradaria que feren el mateix estudi amb els sous dels polítics que s’ho deixen per anar a l’empresa privada, tal volta estaríem com l’Argentina, Moldàvia, Kenya i Cambodja.
Imatge | Infoesthetics

Davant d’este video on perilla la integritat física del lamentable Bush, només puc dir una cosa:
Quina llàstima!

Sóc un animal polític. No he pogut ni volgut evitar-ho mai, m’ha agradat la política de sempre i crec que sempre m’agradarà. Últimament, el meus raonaments i constatacions de la realitat em dirigeixen a pensar que tots els polítics son uns incompetents, que no arriba dalt el més vàlid, sino el més llepó i trepador.

Dins de l’actualitat, esta setmana he fet un concurs estatal de declaracions polítiques. De totes les que he llegit, estes han sigut les tres millors:

Tercer premi: Joan Tardà (Diputat del Congrés – ERC).
Aportació a la cultura popular: “Visca la República! Mort al Borbó!”.
Persones afectades: el rei, descendència i ascendència (posem-ne mil).
Motius: Que és republicà, ho sap tothom. Que no li agrada el rei, també. Que no vol matar-lo, per suposat. Que vols matar-lo políticament parlant, més encara. Però que ho digues en un mitin, per favor, és que estàs fava perdut! Xè, això no se diu així, pel teu bé, no te dónes compte que pot anar a per tu la Constitució?

Segon premi: Pedro Castro (alcalde de Getafe – PSOE). President de la FEMP.
Aportació a la cultura popular: “¿Y por qué hay tanto tonto de los cojones que todavía vota a la derecha?”.
Persones afectades: 11 milions (aproximadament).
Motius del premi: Esta frase és antidemocràtica completament. Ridiculitza a la gent que no pensa com ell, quasi 11 milions. És molta gent. Això és fer-se enemics, xicon! Este, des que el Getafe quasi guanya la copa, es pensa que pot dir el que vulga. Perdona, però has de ser més espabilat, que pareix mentida. Esta frase té un mèrit i és que el PP ha botat de seguida. És que ja no són de centre?

Primer premi: Manuel Fraga (President i fundador del PP o AP, ex-ministre de Franco, etc…).
Aportació a la cultura popular: “Habría que ponderar colgándolos de algún sitio” (sobre els nacionalistes).
Persones afectades: més de 1.800.000 amb representació parlamentària (font).
Motius del premi: Fa falta que els enumere, mäemeua! Osti tu! Este home no insulta als que no pensen com ell, sino que els penjaria d’algun puesto. He pensat moltes formes de penjar a algú de forma figurativa o real, i cap és bona. Realment, este home no insulta a ningú, només els dessitja fer-los mal. I quan ho diu, es queda més ample que el món, què cara més dura.

De les tres declaracions, les de Fraga són les més greus. He “premiat” el significat de les declaracions pel nombre de gent que afecten i la seua gravetat. He posat la segona la de l’alcalde de Getafe perquè no dessitja la mort de ningú, públicament, però insulta a 11 milions de persones. El tercer premi és per al diputat perquè dessitja la mort a algú, però a poca gent, en comparació al primer premi. Però, les de l’ex-ministre són massa, insulta la democràcia i dessitja la mort a quasi dos milions de persones. Res!

Personalment, agraïria als polítics que no ens tractaren com si forem tontos, penjats o Borbons. Per favor, feu política i deixeu-vos de mamonäes, insults i dessitjos de mort.

Blog sobre temes diversos i opinions sobre la vida en general, escrit des de l'Horta Sud i amb el cor en la ribera del Xúquer.
  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter