L’altre dia ja vaig dir que havia pres la decisió de canviar al software lliure. Estava fart del Windows Vista i els programes de pagament. Quan treballes tot el dia davant de la màquina i la connexió falla perquè vol el sistema operatiu, fot molt. Perds més temps del que vols i això al final cansa, i molt. Gràcies a tomaquina i a Eloi i als seus consells, em vaig decidir a provar l’Ubuntu 8.10. Ho vaig fer com ho expliquen en el fòrum d’Ubuntu, tant la instal·lació,com la partició. També em vaig guiar per la guia de tomaquina. Estava tot clar, excepte el puto ‘noapic’. Però, al final, ho vaig conseguir. Oeeeeee!

En acabar, encara em quedava una sorpresa. En principi, la meua idea no era eliminar el Vista. Resulta que ací un aficionat d’informàtic, que aprèn un pas després d’haver pegat 3 cap a darrere i que és molt ignorant en estes coses, no sabia que, com no podia ser d’una altra forma, el Vista és especial per a les particions. Així que no podia accedir a ell desde cap lloc. Em vaig cansar de buscar-lo i, a la fi, el vaig eliminar del mapa. Quin gust. No em sap mal ni tinc por. Crec que viuré millor sense ell, de segur.

Així que ara estic en el punt ensenyar-me coses noves i perdre un poc més de temps que abans. Però, això si, com un xiquet amb un joguet nou. Ara, la següent etapa, saber com s’instal·len els programes que et descarregues de la red.

Tots els dies passe més hores en l’ordinador que amb la meua dona. El dimarts passat, estava treballant tan tranquil quan la pantalla del meu portàtil començà a canviar de color i, de sobte, es va dividir en huit pantalles més xicotetes i il·legibles. De seguida vaig pensar “Ostio! (accent d’Emiliojose), què faig, on vaig, a qui cride, cóm?”.

Passat dos minuts de paràlisi, vaig començar a plantejar-me què podria ser. Al principi pensava que era el maleït Windows Vista que ens toca patir als que no tenim ni idea ni temps, i molta comoditat, de treballar en Linux. Vaig comprovar que no, que això no era. Doncs, era l’ordinador. Vaig cridar el servei tècnic i pareix que m’el van a arreglar. La simpàtica xica que em va atendre em va dir que seria la targeta gràfica. Menys mal que estava en garantia. Hui han vingut a per ell, espere que torne prompte a casa.

Feia un temps que em rondava pel cap comprar-me un ordinador de taula més potent. Esta ha sigut l’excusa perfecta, el necessite per treballar i a saber quan em duen el portàtil. No m’he comprat l’últim model del mercat, sobretot perquè als dos messos ja no serà el millor i així m’estalviava 300 eurets. Me l’he comprat normalet, però per al que ho vaig a gastar, és idoni.

Este és el primer ordinador de taula que m’he comprat amb els meus diners, és una cosa especial, és completament meu i pagat per mi. Vaig a intentar mantindre’l bé.

El que he decidit és utilitzar programes de codi lliure. Trobe que és la millor opció que tenim els no informàtics de col·laborar en el desenvolupament d’este tipus de programes. Estos programes gratuits arriben inclús a millorar les funcions dels programes pels que has de pagar una barbaritat de diners.

Fins a la data m’he instal·lat, i tots en català, en Softcatalà, per supost:
- Mozilla Firefox.
- OpenOffice.
- 7-Zip.
- CCleaner.
- The GIMP.
- VLC Media Player.

I estic buscant un bon grabador de CDs i DVDs. Si algú en sap algun, que m’informe, per favor.

Visca el programari lliure!

Blog sobre temes diversos i opinions sobre la vida en general, escrit des de l'Horta Sud i amb el cor en la ribera del Xúquer.
  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter