Esta crisi que estem patint ha deixat moltes coses al descobert. Un clar exemple és este vídeo on un especulador es llueix i s’excita dient que va a aprofitar-se de la nostra pobresa, que ho fa pel bé de tots, que tots podem ofegar a l’altre de forma fàcil i plaentera. I tant que la crisi ha deixat coses al descobert que ni les rates s’amaguen.

Anit, fent zàping per la nit, em vaig topar una altra vegada amb el programa de debat? i discussió? de Canal 9, Parlem Clar. Moltes vegades els companys Julià Álvaro i Testigo Accidental ens comenten les irregularitats de la nostra televisió pública. Escriuen sobre com les notícies ens desinformen de totes? les coses que passen al nostre país. Com donen a entendre que estem de categoria i que ens queixem perquè alguna cosa hem de fer (Ja sabeu què heu de fer si voleu aguantar). Doncs bé, ahir quan estava veient el programa en qüestió, vaig recordar les discussions que tinc amb els meus amics (quasi tots). A estos ratets de xerrada els diem discussions perquè algun nom ha de tindre això. A mi m’agrada més el nom de matisacions. Quasi tots pensem el mateix excepte en alguns xicotets detalls de forma i superfície, mai de profunditat. Inclús a vegades, ens passem i ataquem al contrincant ideològic amb una ferocitat brutal, dient coses que no pensem de veres i divertint-nos una barbaritat. Que això ho faça jo amb els meus amics en un bar o en casa d’algú arriba a ser molt divertir. Però que ho facen un grup de periodistes professionals i cobrant de la nostra butxaca, no té ni puta gràcia.