En estos temps de crisi, que més que còrrer pareix que tots sigam crancs, pareix que l’única alternativa a la producció dels païssos explotats i emergents, on la mà d’obra és molt barata, és la innovació. La innovació, com l’educació, costa diners. [M'agradaria recordar en este punt que la Generalitat li deu molts diners a les universitats, però este és un altre tema.] La producció innovadora ha de ser la clau fonamental del nostre desenvolupament económic, tant de l’Estat com del país. Sobretot, per poder ser competitius i no quedar-nos darrere. Ara és el moment d’especialitzar-se i crèixer tecnològicament, no perquè siga el moment, sino perquè farem tard si no aprofitem el moment. Per altra banda, la base de la innovació tecnològica ha segut la investigació aplicada. I, com no, la base de la investigació aplicada i industrial ha segut la invesigació bàsica. La investigació bàsica és fonamentalment suportada pels diners públics. Si continuem tot este fil lògic, la inversió en investigació bàsica és fonamental per poder desenvolupar i innovar tecnologia.

Tot este rotllo és per dir-vos que hui estic realment enfadat. Fa dues setmanes va eixir la resolució d’unes ajudes amb el nom de Gerónimo Forteza (jo sempre havia pensat que era amg ‘j’). Segons el director general de Política Científica, Jesús Marí, tenen la funció de (notícia):
– promoure la contractació de personal investigador.
– permet millorar la qualificació del personal investigador.
– incrementar el personal en investigació.
– augmentar el temps de dedicació dels investigadors al seu treball.
– entre d’altres…
I, sobretot, li agrada dir que “la Generalitat té l’objectiu primordial de formentar la investigació d’excel·lència”. Fins ací, tot perfecte.

Ara mirem les xifres de la resolució:
Pressupost: 311.550€.
Places: 67 places o persones (no ho oblidem).

En un principi, anaven a ser 700.000€ per a 100 persones (7000€/persona) (notícia).
Finalment, lamentablement i incomprensiblement s’han baixat els diners destinats a estes ajudes a menys de la meitat. Però, fem el càlcul del pressupost destinat a cada contracte: 4650 €/persona. En este sou hem de tindre en compte que s’han de pagar l’IRPF, la quota patronal, la Seguretat Social i a la persona. Són contractes de llicenciat a jornada completa. En definitiva, que amb estos diners es poden contractar a 67 persones durant dos mesos. Dos mesos!!! És vergonyós. Tot el que haja treballat alguna vegada sap que en dos mesos no dona temps a res, i més si s’ha de desenvolupar un treball mitjanament qualificat. Per tant, jo em pregunte quina és la finalitat d’estos contractes. El que segur que no donen és estabilitat, ni seguretat, al personal investigador.

De fet, si visites les pàgines dels centres on han segut concedits estos contractes, pots veure que, efectivament, la convocatòria és recentment tancada. A més, t’avisen que la durada és fins desembre d’enguany. Algú haurà sobreviscut un parell de mesos més però, solucionar, haurà solucionat poc.

Amb tots estos càlculs fets, el director Jesús Marí podria afirmar millor que les finalitats d’estos contractes són:
– promoure eventualment la contractació de personal investigador.
– permet millorar un poc la qualificació del personal investigador.
– incrementar eventualment el personal en investigació.
– augmentar eventualment el temps de dedicació dels investigadors al seu treball.
– i moltes altres coses eventuals.

Senyors polítics, s’els ompli molt la boca quan parlen de xifres amb molts zeros i afirmen que promocionen estes coses i aquelles altres. Però, per favor, recorden que sabem sumar, restar, multiplicar i, inclús, dividir. I sobretot, han de saber que: No som imbècils! Ja està bé de vendre imatge i no construir res de profit.

Blog sobre temes diversos i opinions sobre la vida en general, escrit des de l'Horta Sud i amb el cor en la ribera del Xúquer.
  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter