Des del 19 d’octubre som un més a casa. S’acabaren les deu llunes d’espera. Ara en som tres. Ja ha arribat, amb nom de serra i pareix que amb el geni de la mar. Està sent tot molt intens. Menys temps disponible, per això l’abandó del blog. Noves sensacions. Nous sentiments. I, per últim, nova vida i noves prioritats. Ni millors ni pitjors, simplement diferents. Tot ha canviat i ens deixa veure una nova forma de viure. Una nova rutina on el temps encara s’encareix un poc més. I ara estic en eixe punt, tornant a la rutina de la nova vida. I començant a gaudir un poc més de cada minut, de cada segon. Que no és poc.