Ja he tornat del viatge de vacances. Esta vegada ha tocat la Val d’Aran, buscant un poc de fred amb el que passar un poc millor esta calor d’estiu. També, buscant natura i bons paisatges. Ho hem trobat tot, excepte el fred que ha fugit de nosaltres. Tampoc hem passat massa calor, però si més de la que esperàvem.

La Val d’Aran és una regió molt especial.

La cultura i la gent. Té una llengua pròpia, l’aranès, varietat gascona de l’occità. L’he sentit pel carrer i, sobretot, escrit. Per tot arreu, cartells en aranès en restaurants, hotels i publicitat. Cada poble té una església romànica, no tan cuidades com la Vall de Boí, però amb eixe encant tan antic. Cal remarcar l’església de Sta. Maria d’Arties, per la seua restauració gloriosa. La gent, normal, acostumada als turistes de neu en hivern i als altres en estiu.

Vista de Vielha des de Vilamòs

Vista de Vielha des de Vilac

El paisatge. Impacta la política urbanística, totes les cases tenen el mateix tipus de sostre (ací és impensable), cosa que els fa tindre un encant igualat. El poble més important és Vielha (900 m d’altitud) amb 5500 habitants, si ajuntem totes les poblacions del seu terme. Al voltant d’este poble s’alcen muntanyes d’entre 2000-3000 metres, raó per la qual el paisatge encara és més espectacular. Si ajuntem la sensació de ser més xicotet que una formiga amb els boscos que creixen cap amunt fins que la muntanya és tan alta que es perden les condicions òptimes per als arbres. Buf! Guau!

La natura. És l’única vall dels Pirineus que dóna al nord, cosa que la fa ser més verda encara que les altres i amb una vegetació espectacular. Nombrosos els boscos d’avets, les fagedes, pi roig i arbres diversos. Animals de tot tipus, ossos (o això posava en els mapes), cabres de muntanya, cérvols, àguiles, voltors, milers d’espècies d’insectes, vertebrats i invertebrats (no els insectes, sinó els animals). De tot. Nosaltres, dels vertebrats, només hem vist una espècie de furó amb una taca blanca en el pit. D’insectes n’hem vist massa i tot. Els altres, amagats. El que més m’ha impactat és el gran nombre de llacs. Sóc una persona que està acostumada (en la meua terra) a veure els rius secs, així que veure molta aigua i, damunt, no contaminada, és una cosa espectacular. Un dia vam fer una ruta en la que vam veure 9 llacs diferents i plenets d’aigua. Preciosa.

Senderisme. Milers de rutes. Ja siga per senders fàcils, mitjans, difícils i molt difícils. Pots fer des d’una ruta pels pobles, fins la pujada als pics més importants, rutes amb xiquets, amb iaios, amb tot tipus de persones. Rutes per boscos, per alta muntanya, per aigua, per pistes asfaltades, per senders estrets, rutes en cotxe, de tot tu! Rutes de bicicleta, igual. I el millor, tot ben cuidat i indicat, així dóna gust.

En fi, una passada. M’ha agradat tot i, sobretot, he recarregat piles i torne amb més força que mai. Amb molts projectes en el cap i mentalitzat per al canvis que s’aproximen.

En esta entrada hi han 3 comentaris.

  1. Cris
    22 ago 09
    23:14

    quina enveja rei, a veure quan ens ho contes en directe, besets!

  2. palurdo
    25 ago 09
    13:47

    És un lloc realment impresionant. Amagat del món dins les muntanyes, y amb paissatges impresionants. M’encanta el gris blavós de les teulades…
    Quina enveja, collons!

  3. Corpi
    25 ago 09
    19:45

    Fa uns anys vaig fer un viatget també a la Vall; en Bossost tenia l’hotel, a uns pocs quilòmetres de la frontera amb França. Jo vaig passar molt bé, sobre tot gaudint del paisatge que és espectacular.

  • Xarxes socials

    RSS trellat Twitter trellat Friendfeed trellat Flickr trellat YouTube trellat
free hit counter